Gestió d'arxius on-line

Una manera de gestionar arxius via Internet hi ha programes com el Dropbox o el Picassa, on els dos són gratuïts i fàcil de descarregar. 

El dropbox és una eina que permet sincronitzar arxius a través d'un directori virtual. Permet disposar d'un disc dur o una carpeta virtual de forma accessible des de qualsevol ordinador. 

Que et permet:

- Tenir dos 2GB per guardar gratuïtament

- Realitzar copies de seguretat dels arxius

- Manipular arxius com si fossin locals, integrats al explorador d'arxius del sistema operatiu

- Compartir arxius entre varius ordinadors i sistemes operatius

- Compartir arxius en Internet i accedir-los des de un navegador

- Dona permís d'edició a altres usuaris per directius específics

En canvi, el Picasa és un programa que està a la disposició del Google i permet l'inventari de tots els arxius gràfics de l'ordinador, la seva classificació i ordre on també inclou eines per retocar i editar imatges. 

Pot sincronitzar automàticament les fotos editades, retoca imatges on inclou pinzells així com utilitats per a la restauració de fotografies, reparació de marques, permet afegir text a les imatges, crear collages i vídeos, ajustar el nivell de privacitat dels àlbums i visualització de fotografies amb Picasa Photo Viewer. 

Per tant, l'avantatge d'aquests programes és que tens la facilitat d'obrir aquests documents a qualsevol ordinador amb wifi i et pots estalviar l'ús dels "pen driver" o "memòria externa" i alhora no tens el perill de si el perds, o s'espatlla l'ordinador tens la possibilitat de recuperar-ho. 

Mapes conceptuals i Fluxogrames

Aquesta última de Gtic hem estat treballant que són els mapes conceptuals i els fluxogrames. 

Ara us preguntareu que són els fluxogrames? Quina diferència hi ha entre ells? 

El mapa conceptual és una tècnica que s'utilitza per fer una representació gràfica d'un text o del teu coneixement. És una xarxa de conceptes, de manera que les idees han d'estar enllaçades. Hi ha la idea central que i al voltant d'aquesta idea hi ha altres que van interrelacionats amb verbs o connectors. Aquesta aplicació ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. 

I per fer aquests mapes, per si algú no ha fet mai via l'ordinaro hem utilitzat un programa que és diu Cmap Tools, un programa gratuit i fàcil de descarregar. 

El fluxograma, és diferent no és basa en una idea central i es relacionen les altres, sinó que és una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca i la seva utilitat prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions: 

• Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament d'una tasca professional, un procés per l'acollida d'un nou mestre o alumne d'una escola per exemple. 
• Per ensenyar  als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decision, resolució de problemes, planificació, organització, destriar informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres,... 

I els fluxogrames podem utilitzar una web que és diu GLIFFY

I ara us presento les meves proves, un mapa conceptual d'un text d'un dinar de Nadal i el fluxograma, del procés que has de fer per creuar una cruïlla. 

Finalment per penjar una eina d'aquestes al bloc és molt senzill perquè els dos programes utilitzats et donen la possibilitat d'exportar el document en format JPEG i després és només prems a on posa INCEREIX IMATGE.

Glog

Un glog és una divertida eina multimèdia que ens permet crear una espècie de collage o mural digital.

Amb el  GLOGSTER podem crear un collage creatiu que ens afegir música, imatges, lletres, arxius vectorials, vídeos,... i crear una peça única i digital que pot ser visitada via internet per qualsevol usuari.

Una de les aplicacions educatives que pot tenir aquest programa és per a l'etapa d'alfabetització atès que pot ajudar a expressar els coneixements i habilitats en l'ambient multimèdia. És també una substitució als treballs tradicionals de paper i alhora té l'aplicació de privacitat on només ho poden veure el mestre i els alumnes i això dona també seguretat per publicar en l'àmbit educatiu. Per tant pot ser bo ensenyar aquesta eina a l'escola ja que també la podem utilitzar com suport de produccions orals, escrites o audiovisuals de l'alumnat o del mestre que la pot trobar vàlida per presentar continguts de forma motivadora. Per penjar-lo es fa igual que el Prezi que s'ha explicat en anteriors entrades. 

A continuació podeu entrar al glog que he fet a pràctica:

Prezi

És una nova eina que hem après per poder fer presentacions per treballar en la web 2.0.
Amb un Prezi fet per mi, us ho explico més extensament:

La SAE

Aquesta setmana, la setmana d'activitats extraordinàries, la dediquem a fer una sèrie d'activitats pràctiques fora de la Facultat per iniciar el primer contacte amb la realitat educativa. 

Les pràctiques són un element essencial i fonamental en els estudis d'Educació Infantil per la importància de la formació inicial dels i de les mestres. D'aquesta manera, les pràctiques es fan a 2n, 3r i 4t de carrera però el primer any el reservem per fer una aproximació al món educatiu a través de visites preparades i estades curtes a escoles. Aquesta setmana ens dóna l'oportunitat de conèixer escoles, centres, entitats i institucions que ofereixen un servei educatiu en el nostre context, activitats lligades als diferents mòduls d'aquest semestre. Els objectius a assolir són: prendre consciencia de la responsabilitat educativa de les escoles, observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades,... i participar activament en les activitats, apropant-nos al rol de mestra. 

Les diverses activitats

Vam fer diverses activitats, com anar a un jardí de cordes "Natupark" amb l'àrea d'educació física; al MNAC -Museu Nacional d'Art de Catalunya- amb l'àrea de visual i plàstica; a un concert del grup Com Sona? i a una conferència:"El lideratge en l'àmbit educatiu" d'Àngel Castiñeira Fernandez.


A més a més, hem realitzat una estada en una escola o escola bressol,  que ha estat molt profitosa  perquè hem  pogut conèixer la realitat educativa, fer una primera reflexió sobre quins són els processos d'interacció i comunicació adequats amb infants i, sobretot, vincular el que hem après fins ara amb allò que hem pogut observar i conèixer en aquest primer contacte.

Jo vaig anar a una escola bressol de Sarrià (Barcelona) que es diu Can Canet. Una escola bressol on l'eix principal és la música. La seva distribució és molt bona. Hi ha sis grups-classe: un d'infants entre 4-12 mesos; tres d'infants entre 1-2 anys, que estan separats per quadrimestres de naixement; i dues classes d'infants entre 2-3 anys. Aquesta distribució és també una mica variable, perquè treballen a portes obertes, donen l'oportunitat de què nens o nenes amb un desenvolupament una mica més lent que els de la seva edat s'espavilin quan juguen amb els més avançats. Això fa que en dos grups-classe, en treballar conjuntament, hi hagi més diversitat de racons perquè puguin jugar. Una cosa que m'ha sobtat és que tenen molt material però la majoria no és comprat sinó que és material creat per mestres externs o per ells mateixos; aquests materials són facilitadors de l`'experimentació de cada infant. A cada classe podem veure -sobretot en la dels més petits- que hi ha una "panera dels tresors". Depenent de la classe els materials de la panera varien, són més tous, de fusta, de metall, etc. Com la música és molt important a l'escola, a cada classe hi ha una panera d'instruments, perquè els infants puguin experimentar els diversos sons que es poden produir.

Potser no tenen molt espai, ja que és una escola petita, però tenen el necessari. Tenen una sala de música on hi ha un racó amb diversos instruments reals i també altres instruments fets manualment. També hi ha una sala amb materials pensats per facilitar el moviment dels infants, molt més amplia que la classe, per si no es pot sortir al pati per pluja, com ha estat el cas d'uns dels dies de la meva estada; aquesta aula possibilita la llibertat de moviment perquè els infants vagin adquirint seguretat i noció de perill per si sols.

Punts per destacar d'aquesta escola bressol són:

1. L'autonomia: donen molta importància a les activitats quotidianes com dinar, rentar-se les mans, treure's la roba, ... sempre amb la mestra com a guia. Tenen en compte que l' infant ha d'experimentar sol per poder aprendre. 
2. El joc: els permet aprendre, no fan moltes fitxes ni racons però utilitzen el joc per afavorir la pròpia iniciativa de l'infant, i això també afavoreix les relacions amb els companys i la millora de la comunicació.
3. L'educació audiovisual i plàstica: un racó que els encanta. Treballen l'estètica, la manipulació i experimentació amb diversos materials, com materials reciclats i quotidians. I no només treballen la pintura en pla, sinó que per millorar la concepció espacial i el domini del propi cos pinten també en volum, pinten capses de sabates recolzades al terra o penjades amb un fil per pintar creant moviment i, sobretot, per desenvolupar també els sentits i les sensibilitats.
4. La música: no només l'escolten sinó que amb la música també es treballa la memòria i es desenvolupa l'oïda. 
5. No porten bata: perquè per a l'infant és incòmode si ha de còrrer o enfilar-se. 
6. Millorar les activitats quotidianes (habilitats, ordre, espera, higiene, respecte,...) que nosaltres els hi diem hàbits però que no és correcte, ja que consideren que és una paraula negativa, si crees hàbits les coses les fas perquè s'han de fer i no perquè vols. 
7. El paper de la mestra és acollir a l'infant i acompanyar-lo en seu procés de desenvolupament donant-li confiança i seguretat. Les mestres hem d'aprendre a no explicar tant, perquè ells puguin experimentar per si sols.

Si voleu saber alguna cosa més de les diverses activitats cliqueu sobre: Jardí de cordes, museu, com sona? o escola bressol Can Canet.   

Windows Live Movie Maker

Movie Maker és un programa per poder fer vídeos i retocar-los. Podem afegir animacions, efectes visuals o lletres com a llegenda i alhora permet moure (transició) cada fotograma per posar-lo en l'ordre que es desitgi i també retallar imatges o dividir-los. Anomenem velocitat fotograma al nombre d'imatges que passen en un segon.

Un manual per aprendre:



I el meu primer vídeo creat amb aquest programa, a veure que us sembla!

Però per penjar un vídeo a la web has de penjar-lo primer al Youtube, que crean-te un compte ja pots penjar vídeos o el Vimeo. Desprès per penjar al bloc has de copiar el codi embed. 

Twitter

El TWITTER és una xarxa social que permet enviar missatges de text o tweets amb un màxim de 140 caràcters. Les persones usuàries poden subscriure's als tweets d'altres i a això se li diu "seguir" algú.

Per defecte, tots els missatges d'aquesta xarxa són públics, podent difondre privadament només a les persones seguidores. Les persones usuàries poden "twittejar" des de la web del servei, des de les aplicacions oficials extra com un mòvil o mitjançant el servei de missatges curts (SMS) disponible en certs paisos. 

En aquesta xarxa s'utilitza un terme que és diu hashtag, què també es poden dir "tags" de Twitter, però no són exactament iguals als que s'utilitzen al Blog o a Flickr. Aquests serveixen per "taggejar" i classificar el nostre tweet, per així poder identificar-lo en una classificació per temes; aquesta és una manera de tenir els tweets ben organitzats de manera que quan busquem podem trobar d'una forma més rapida converses sobre un tema en particular.

És molt fàcil utilitzar els twett perquè només cal posar el símbol  # just davant de la paraula que identifica el tema del teu tweet. Per exemple, si es vol fer referència a la música es pot posar: #música.

Gràcies a la seva simplicitat Twitter s'està convertint en una via ràpida de comunicació. 

Per conéixer més sobre l'ús educatiu del Twitter podeu consultar aquest enllaç: USOS de Twitter en educación 

el meu twitter

Etiquetes als infants

A la darrera classe de seminari vam veure un vídeo que tracta sobre les etiquetes als infants. 

Pedagògicament, la qüestió d'etiquetes és una qüestió de límits, negativament. Són qualificatius que apliquem ens algunes situacions als alumnes o fills per la seva conducta. 

La capacitat d'aprenentatge del nen o de la nena està limitada per una banda per la seva herència genètica i per una altra banda per l'ambient més o menys favorable en què es desenvolupi. Les etiquetes són límits que imposem als nostres fills o alumnes, ells absorbeixen com esponges l'opinió que tenim d'ells i actuen en conseqüència. Exemples d'etiquetes són: "no siguis ploraner!", "sempre has de ser tan tossut?" o bé, en un altre àmbit, "Aquest nen és hiperactiu" o "Aquesta nena pateix biporalitat". Molts cops no es fa amb la intenció d'ofendre, però si ho repetim diverses vegades el nen pot sentir que el limiten, que és d'aquesta manera i per molt que faci no aconseguirà canviar. El que hem de fer és el contrari, és animar i donar-li l'oportunitat de millorar.

L'infant és una persona en constant canvi i transformació. Les seves capacitats adaptatives són molt grans però ha de trobar un ambient que l'estimuli i l'encoratgi a l'èxit. Quan els pares ressalten amb major èmfasi les vessants negatives dels fills estan anant en contra de principis fonamentals de l'educació: la comprensió, l'alè i el reconeixement de l'esforç i dels assoliments. 

I com diu Goethe: "Trate a las personas como si fueran lo que deberían ser y las ayudará a convertirse en lo que son capaces de ser."

Power Point

El power point és un programa que permet crear presentacions per transmetre la informació de manera resumida a través de diverses diapositives. El power point ha tinguts dos tipus d'usos al llarg del temps el ús tradicional i el creatiu.

El ús tradicional es centrava en molt de text a cada diapositiva on hi havia massa informació, un excés d'elements i alhora es creava un doble discurs ( el mestre llegint el power point i alhora el text de la diapositiva). Havia el mestre que explicava i els alumnes escoltaven.

En canvi, l'ús d'ara és creatiu, on la idea és interectuar. Això vol dir que els alumnes poden participar ja que hi ha animacions i no tant de text i permet que l'aprenentatge sigui significatiu, ja que no es pasen la hora de classe escoltant al mestre. 

Per tant perquè hi hagi un aprenentatge significatiu i el power point sigui el màxim d'eficient i comprensiu ha de complir amb: 

- Lletra gran i coneguda

- Poc text

- Ús de colors suaus al fons

- Variació de colors per cites.

- Diferents mides de lletres per enfatitzar

- Animacions i transicions si calen.

- Més imatges i vídeos.

Aquesta eina com podeu veure es pot utilitzar a l'àmbit educatiu. Pot ser un suport audiovisual per alguna explicació del mestre, una eina on el nen pugui obtenir un aprenentatge significatiu, ja que pot interectuar amb altres alumnes i alhora pot ser una eina útil pels alumnes al fer un treball.

I si voleu més informació podeu entrar aquesta pàgina on explica amb més extensió els diferents usos d'aquesta eina tan coneguda per nosaltres:

12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT.

Però hi ha un problema, el programa Power Point no et dona la possibilitat de compartir el document de manera on-line i en el cas de voler penjar una presentació a internet ho pots fer amb el SlideShare , que només fen-te un compte gratuïtament ja pots penjar les presentacions que vulguis, o el SlideBoom si estàs disposat a pagar.

"Vídeo y educación" de Joan Ferrés

Aquest llibre que hem treballat a classe de Gtic tracta de la importància del vídeo dins dels processos d'educació i d'aprenentatge. Dóna gran importància a la incorporació dels medis audiovisuals a l'educació actual.

És una bona eina on podem trobar molts consells respecte del correcte ús i aplicació de programes didactics com, per exemple, introduïnt els medis audiovisuals i poder, així, optar a un tipus de classe més amena i participativa, o inclús que s'han de començar a elaborar els programes de vídeo tenint en compte que cada modalitat és aplicable en funció del que es vulgui aconseguir. El vídeos no es transmeten sempre de forma emocional, per exemple, perquè hi ha videos on l'important és el text oral, com els videos de lliçons que desperten l'hemisferi esquerre. Altres videos, com els d'impacte, s'han realitzat en llenguatge audiovisual perquè és una manera de comunicar-se a través de les emocions (intriga, alegria, tristesa,...) o sigui, que desperten l'hemisferi dret.

Per entendre-ho millor aqui teniu la distinció entre els dos hemisferis:

En conclusió, aquest llibre diu que la tecnologia del video pot facilitar la interacció entre l'alumnat i el programa, entre l'alumne i el mestre, entre l'alumne i els altres companys. Malgrat el programa sigui el mateix per a tothom, cada alumne ho rebrá d'una manera diferent, en funció de la seva personalitat i de la riquesa de les seves experiencies anteriors. Una bona tècnica per crear emoció és crear presentacions, com el power point mitjançant el llenguatge audiovisual. 

Vull jugar

A seminari ens han recomanat un llibre per llegir i treballar-hi. És un llibre de Mari Carmen Díez Navarro que és titula: Les arracades de la mestra. O com pensa una mestra en els infants, les escoles, les famílies i la societat d'avui.
Parla sobre la seva realitat quotidiana, preocupacions sobre la criança actual, reflexions, tendreses... A través de tot el que escriu es pot veure una síntesi de la seva manera d'entendre la criança, els vincles que considera saludables en l'àmbit educatiu, l'essència de les criatures petites, ...

"Vull jugar" és un apartat del primer capítol titulat Els infants d'avui. 

El joc darrerament està molt desprestigiat i substituït per altres tasques que poden semblar més importants, com aprendre anglès, ... Perquè avui en dia la gent té moltes preses perquè els infants aprenguin molt i aviat, perquè siguin grans abans d'hora, perquè siguin autònoms. Darrerament el joc s'està considerant una pèrdua de temps.   

Però el joc estimula la intel·ligència, les capacitats motrius, el llenguatge, els processos de simbolització, la creativitat i les relacions. Els infants aprenen jugant.  Les criatures continuen jugant, malgrat tot, i quan juguen gaudeixen, s'embolcallen en el seu mon fantàstic i entren en el món de l'aprenentatge des d'una situació de plaer i no d'obligacions o d'exigències. Jugar és un dels indicadors més clars de normalitat i salut en l'infant. 

"És a través del joc com es va estructurant el psiquisme de l'infant. Una bona manera de veure en quin moment de desenvolupament està la criatura és veure quins jocs realitza, perquè a partir del que aparenta ser un simple i plàcid jugar, el nen  o la nena està elaborant coses molt importants. A través del joc la criatura va resolent les situacions que ha viscut i que la sobrepassen emocionalment, així pot elaborar i assimilar, per exemple, les pors, les impressions fortes i altres esdeveniments. El el seu llibre Cómo es, cómo se siente y cómo actúa el niño de la primera infancia,  la psicòloga Libertad Orazi diu: "El joc és un espai per curar ferides".

La principal reflexió de Ma. Carmen Díez és: "Si cerquem llocs de salut, equilibri i alegria per als nostres infants, mirem-ne els jocs amb bons ulls, perquè no són quelcom banal per a ells, sinó quelcom que té realment molta importància. Els ajuda a ser sans, a estar alegres, a ser sociables i els atorga el lloc que veritablement els correspon: el de ser nens."

Mari Carmen Díez Navarro (2011): Les arrecades de la mestra. GRAÓ Barcelona. 

Documentar, una mirada nova

Llibre llegit a seminari que ens parla de la documentació i de la importància que el fet de documentar pren en el dia a dia de l'escola amb els infants més petits. El llibre ha estat elaborat per la Xarxa territorial d'Educació Infantil de Catalunya i va ser precedit per una Mostra Itinerant que recollia la feina feta durant els darrers anys per part de mestres de la Xarxa. 

Documentar és mostrar, ensenyar els processos que fan els infants en situació d'experimentació i aprenentatge; és fer visible els processos educatius, és traduir o captar en imatge i descriure amb text la vida a l'aula. Aquesta manera de fer té la reflexió com a eina important per a la millora. És una oportunitat de poder donar visibilitat a la imatge d'infant competent, adult i d'educació, que es construeix en una realitat determinada. Això vol dir que és una eina imprescindible per conèixer o entendre els processos de les activitats educatives. La reflexió millora la feina de cada dia i ordena el pensament educatiu. 

Portada del llibre

La finalitat d'aquest llibre és mostrar la importància de la documentació i de l'acció de documentar com una forma de reflexió sobre la pràctica educativa que porta a una millora de l'educació i a una manera concreta d'entendre aquesta, on el protagonisme és sempre de l'infant. La intenció del llibre és mostrar una manera de fer en una escola que parteix del convenciment que els infants són competents i els hi ofereix el necessari perquè puguin desplegar les seves competències i convertir-les en habilitats.

Mestres o futurs mestres: llegiu el llibre si teniu l'oportunitat, val la pena!



Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya (2009):  Documentar, una mirada nova. Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona
                                           

Programari lliure

Un programari és un conjunt de programes informàtics, un sistema operatiu, entorns d'escriptori, controladors de dispositius, servidors,...exactament un conjunt d'aplicacions. 

Hi ha diversos tipus de programari:

El programari convencional, aquell que limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi modificacions, etc. 

El programari lliure no només ens referim a les aplicacions, sinó també a altres tipus de programes  que li donen vida a l'ordinador. Però programari no és el mateix que maquinari, ja que no són components necessàriament lligats. És aquell programari que garanteix simultàniament  quatre llibertats: usar-lo, estudiar-lo, restribuir-lo, introduir millores i ferles publiques.

I el programari de codi obert, aquell que ofereix la possibilitat d'accedir al seu codi font i garanteix el dret d'estudiar-lo, modificar-lo, etc.

Cada programa està format per un conjunt de línies de codi escrites en alguns dels múltiples llenguatges informàtics, i això se li denomina codi font del programa. Que és un conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar un programa i normalment s'emmagatzemen a la memòria de l'ordinador. I el codi pot ser tancat o obert, o es pot escollir entre llicencies per a regular el seu ús, copia,... (llicències lliures, llicències no lliures com MS Out look, MS Ofiice,...) que determina si el programari és lliure o no. 

Però lliure no vol dir gratuït, perquè pot ser lliure i haver de pagar com manuals CD/ DVD o privatiu i gratuïts com Shareware.

Mapa conceptual del programari lliure - wikipedia

Els petits samurais

Un nou sistema d'educació està tenint molt èxit al Japó des de fa uns anys: Kahuasaka. Es tracta d'una educació "sense roba". Els infants van amb pantalons curts, sense samarreta i una gorra que és d'un color o un altre depenent quin curs està fent, tant a l'estiu com a l'hivern.

Aquest tipus d'educació, destinat a reforçar el cos i l'esperit, té força èxit. És una escola religiosa on fan una pregària diària: "les gràcies a Déu". El curs dura 200 dies i les classes són de dilluns a dissabte però comencen l'abril per acostumar-se a anar sense samarretes quan arribi la calor. En el reportatge també es mostren mares parlant, una d'elles manifesta que porta al nen aquesta escola perquè avui en dia estem massa protegits i, d'aquesta manera, els infants reforcen tant el cos com la ment portant-se a terme uns canvis psicològics i físics positius. 

Els infants d'aquesta escola surten cada dia a córrer un quilòmetre abans de fer classe; també fan un minut de meditació i un cop per setmana es dediquen a fer neteja. Amb tres anys ja llegeixen i amb sis anys ja reconeixen 350 ideogrames en estructures japoneses. Una altra mare opina que és bo perquè quan arriben a primària van molt més avançats que la resta. 

L'objectiu d'aquesta educació tan especial de l'Escola Maternal de Daini Hitaki és blindar tant els cossos com els esperits, fer els infants més forts en base a unes normes de comportament molt estrictes, on no només és important el fet de la vestimenta sinó també els exercicis físics diaris que realitzen.

30 minuts programa de TV3

Teràpia amb dofins

Havíeu sentit mai parlar d'una tècnica prenatal amb dofins per afavorir el desenvolupament neurològic i psicomotor del nadó?  Doncs en aquest vídeo hi parlen i es creu que el contacte de dones embarassades amb dofins pot augmentar la capacitat d'aprenentatge del nadó després del naixement. El so que emet el dofí ajuda a integrar i sincronitzar els hemisferis cerebrals i ofereix relaxació a la mare.

Que creieu vosaltres? Penseu que aquesta teràpia pot funcionar?

L'escola mata la creativitat

Aquest vídeo, que hem vist a classe de COED, presenta una conferència de Ken Robinson qui diu que les escoles maten la creativitat o la capacitat de innovació. La conclusió que treu és que el món canvia però que hem de trobar la manera perquè els nens no deixin d'aprendre i buscar la manera perquè la diversitat de capacitats puguin viure alhora i bé. 

Podem comparar la conferència d'en Robinson  amb algunes aportacions d'en Francesco Tonucci, conegut també com a "Frato", pensador, psicopedagog i dibuixant italià. Tonucci critica l'escola actual i proposa varies modificacions tant a l'escola com a la seva forma de treballar. Una de les coses més importants que planteja és que cal donar més llibertat als infants. Tonucci té clar que l'escola hauria de formar persones que fossin capaces de respectar-se, ser individuals, lliures, tenir les seves propies opinions, persones més decidides a formar les seves capacitats. Aquest psicopedagog considera que l'escola hauria de ser més oberta a les opinions dels infants.

Com a pedagog, diu que el mestre o la mestra és una peça essencial en l'educació dels infants i que caldria potenciar més la relació entre la família i l'escola. Ell considera necessari un canvi de model educatiu: caldria que el model tingués en compte les competències de l'infant, al qual s'ha d'escoltar i aconseguir compartir els seus coneixements amb els demés companys i companyes ja que se'ls ha de preparar per a la vida en societat. Per últim també diu: "l'escola ha de ser un lloc bo, on es pugui respirar cultura, música, art i sigui agradable i còmode. S'ha de preocupar en oferir a tot el món aquelles bases, motivacions, models culturals imprescindibles per construir el patrimoni de coneixement, habilitats i competències."

Dos dibuixos seus per reflexionar:

Francesco Tonucci és llicenciat en pedagogia per la Universitat Catòlica de Milà. Des de 1966 és investigador a l’Institut de Ciències i Tecnologies de la Cognició del Centre Nacional de Recerca (CNR) italià. Al 1997, el primer ministre el nomenà president del Comité TV-infants per elaborar un codi d’autorregulació. Des de 1991 és el creador i director del projecte internacional “La ciutat dels infants”, que proposa canvis en les ciutats assumint als infants com a paràmetre ambiental i de sostenibilitat i que coordina actualment una xarxa d’aproximadament 200 ciutats a Itàlia, Espanya i Amèrica Llatina. El 2003 és nomenat professor honorari de la Pontifícia Universitat Catòlica de Lima. També és membre del Consell Editorial de les revistes Revista Europea de Psicologia de l’Educació, Investigació a l’escola, Conflicte, Cooperació en matèria d’educació i Edugo. Des de 1968, sota el seudònim de Frato, dibuixa caricatures i tires còmiques que acompanyen les seves activitats de recerca. Entre les seves publicacions més recents cal destacar: “La ciutat dels infants” (1996), “Quan els infants diuen: prou!” (2003), “Fratografies” (2004), “Benvingut Joan” (2006), “Frato, 40 anys amb ulls d’infant” (2007), “Amb ulls d’avi” (2007), “Los niños nos miran” (2010).

Delicious

El delicious és una gestió Bookmark. Ara us preguntareu que és un bookmark veritat?
Doncs un bookmark és un servei de gestió "preferits" en línia. Gràcias aquest pots estalviar-te temps amb enllaços més ràpids per arribar a les teves webs preferides, i alhora pots guardar i organitzar mitjançant etiquetes per trobar-los més facilment.

Per tant, el DELICIOUS és una pàgina que serveix per gestionar adreces d'interès social a través de la web. Permet pujar a la xarxa les adreces d'interès que es van emmagatzemant des del navegador localment al ordinador. I també facilita l'ordre de les pàgines que tu guardes amb paraules clau, les etiquetes, una aplicació que també té el bloc. Que no només permet agrupar-les sinó també permet compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui a desat un determinat enllaç.
El meu Delicious

Una presentació que explica que és i com serveix:

Del.icio.us Qué es y cómo usarlo

View more presentations from Lourdes Barroso

Capacitats perceptiu motrius

Les capacitats perceptiu motrius són el primer recurs que tenen els nens i les nenes per comunicar-se i relacionar-se amb el món que els envolta. A partir del propi moviment els infants hauran d'aprendre a conèixer el seu propi cos i a utilitzar-lo com a mitjà d'expressió i d'intervenció en el medi, per poder construir la seva identitat personal.

Per tal que l'infant pugui prendre consciència del seu propi cos i facilitar aprenentatges motrius, autonomia, acceptació i autoconeixement,  cal estimular les seves capacitats perceptiu motrius, que són habilitats que s'aprenen i adquireixen a mesura que es practiquen.
 Aquestes habilitats són: 

1. Espacial: l’espai no és només el que ocupem o on ens movem, en ell s’insereixen dades de l’experiència que passen a formar part del nostre pensament. Aquesta funció de retenir rutes, trajectòries és la que caldrà potenciar. I com es pot estimular? La millor manera d’estimular l’orientació i l’evolució lúdica és mitjançant danses, coreografies grupals d’aeròbic...mitjançant la distància.
2. Temporal: el temps pertany al món relatiu. En l’educació física podem definir el temps com la durada que separa dues percepcions espacials. L'habilitat temporal s'estimula mitjançant el ritme: amb exercicis del ritme propi (cor i respiració) o altres amb sincronització de música i moviment. 
3. Quinestèsica: consisteix en la utilització de tots els nostres sentits per poder obtenir informació del nostre entorn.
4. Lateralitat: és un procés cerebral que s'adquireix des del naixement fins els 6 anys. Consisteix en l’estructuració de les ordres entre els hemisferis cerebrals. S’ha d’afavorir aquest procés mitjançant el desenvolupament correcte de la motricitat.
5. Equilibri: Es manifesta en qualsevol postura i l’estimulem fent qualsevol moviment.
6. To postural: desenvolupament dels músculs, que s’estimula practicant qualsevol exercisi.
7. Respiració: capacitat de respirar que es pot millorar amb l’exercisi físic.

Aspanion 2010 - Rep. Documental ByN 033

Les Etiquetes

Les etiquetes són paraules que defineixen de forma breu o resumida un tema de les entrades. Poden constar d'una paraula o varies.
Serveixen per classificar, organitzar o agrupar un contingut. Alhora per ajudar als usuaris en la seva navegació, perquè trobin abans el que es busca amb referència al tema que els interessa, o sigui per assegurar una millor navegació independentment d'on les col·loquis.

Per que quedi més clar les etiquetes del blog agrupen les entrades pels temes del que parlo, com per exemple una de les meves etiquetes es GTIC, on hi ha tots els temes tractats en aquesta assignatura. Cosa que en el programa Flickr, les etiquetes serveisen per agrupar les fotografies per temes ( paisatge, animals,...).

Així que si voleu aprendre a posar, les etiquetes és un Gadget que has de trobar a la finestra del blogger que posa:disseny i et dona la possibilitat de canviar el nom, com ordenar-les etc.. com podem veure aquesta imatge.

I en el moment que ja teniu aquest Gadget afegit, les etiquetes que que posis ja sortiràn al cantó de la pàgina i tu podràs anant afegint gràcies a l'aplicació qui ha a la mateixa finestra que crees una nova entrada:

El Rotlletó

El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; 

el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. 

Nou pometes té el pomer de nou una, de nou una;

nou pometes té el pomer de nou una se'n caigué.

Si mireu el vent d'on ve, veureu el pomer com dansa;

si mireu el vent d'on ve, veureu com dansa el pomer.

Per què?

Per què tenim les dues mans? Dues mans? Dues mans?
Per què tenim les dues mans? Dues mans?
Les mans són fetes per picar, per picar per picar.
Les mans són fetes per picar, per picar.

Per què tenim el nostre cap? Nostre cap? Nostre cap?
Per què tenim el nostre cap? Nostre cap?
El cap serveix per dir que si, dir que si, dir que si.
El cap serveix per dir que si, dir que no.

I les orelles per què són? Per què són? Per què són?
I les orelles per què són? Per què són?
Tenim orelles per sentir, per sentir, per sentir.
Tenim orelles per sentir, per sentir.

La nostra boca per què és? Per què és? Per què és?
La nostra boca per què és? Per què és?
Tenim la boca per cantar, per cantar, per cantar.
Tenim la boca per cantar, per cantar.

Per què tenim els nostres peus? Nostres peus? Nostres peus?
Per què tenim els nostres peus? Nostres peus?
Els nostres peus són per dansar, per dansar, per dansar.
Els nostres peus són per dansar, per dansar.


"Cançoner, L'esquitx 4"

Google Docs

Google Docs és un programa gratuït basat en web per crear documents en línia amb la possibilitat de col·laborar en grup, ja que pots compartir el document amb qui vulguis i els dos podeu estar modificant alhora. Aquest programa inclou un processador de texts, un full de càlcul, un programa de presentació bàsic i un editor de formularis destinats a enquestes.

Com tot programa té avantatges i inconvenients.

L'avantatge és que només crees un document i no has d'anar enviant i tornar-ho a passa quan està modificat sinó que es modifica en un i s'actualitza automàticament. 

En canvi te limitacions com que el processador de text només pot tenir fins a 500KD, el full de càlcul només pots obrir 11 fulls i el treball de presentacions només les pots exportar quan ocupen menys de 10 MB. 

Però si voleu saber més sobre Google Docs seguidament teniu un vídeo i una presentació:

Google Docs 1

View more presentations from Daniel I. Krichman

Per penjar-ho al bloc que sabeu fer-ho?
Per si no sabeu és molt senzill. Obres qualsevol document i vas a la pestanya de FITXER a PUBLICACIÓ AL WEB i et surt una finestra amb el codi si prems a INICIAR LA PUBLICACIÓ i després has d'inserir el codi embed. 

Canal RSS

El canal RSS (Really Simple Syndication) és una forma molt senzilla perquè puguis rebre directament al teu ordinador o en una pàgina web -a través d'un lector RSS- informació actualitzada sobre les teves pàgines webs preferides, sense necessitat de visitar-les una per una. Aquesta informació s'actualitza automàticament. 

Per rebre notícies d'una pàgina, aquesta haurà de tenir disponible el canal RSS. 

L'avantatge d'aquest canal és l'agilitat, ja que és fa innecessari haver de descarregar imatges i altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. 
Quan tu et subscrius a una pàgina per seguir-lo, et dona la possibilitat d'on guardar aquesta pàgina i una d'elles és el iGoogle, una pàgina principal personatitzable que permet crear un quadre de busca de Google i tots els "gadgets" que permetin accedir a activitats o a informació de tota web, per el que no tindràs que sortir d'aquesta pàgina iGoogle. 

Bloc o wiki?

Un bloc és un diari interactiu personal a Internet. És dissenyat com un diari amb la data de cada publicació per a què la persona que escriu i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat cronològicament. El bloc possibilita que els lectors puguin escriure comentaris, tot i que l'autor també ho pot administrar o, fins i tot, no donar-hi accés.
Té unes característiques que n'afavoreixen l'ús en processos d'ensenyament - aprenentatge dins d'una pedagogia constructivista. El bloc donarà als alumnes motius per escriure amb propòsit i per a uns destinataris diferents del professor. Per tant la pràctica a l'escola d'un bloc pot ser beneficiosa i pot afavorir els aprenentatges del alumne. Perquè els blocs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar.
Un wiki és un lloc web col·laboratiu. ´És una col·lecció de pàgines webs que poden ser editades per tots els usuaris. Els usuaris poden, d'aquesta manera, crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut de la pàgina web. Normalment tots els wikis tenen historial amb totes les modificacions i això facilita poder recuperar informació que ha estat eliminada o desfer edicions si els canvis no agraden. També té la possibilitat, igual que els blocs, de protegir la pàgina web.

El wiki ens aporta uns valors intangibles de gran importància educativa. Comporta respecte a les regles de la Viquipèdia així com l'observació de la legislació sobre la propietat intel·lectual. Permet posar en pràctica els objectius educatius de la competència digital (combinació de coneixements i habilitats, capacitats en conjunció en valors i actituds per assolir l'objectiu de manera eficaç i eficient amb eines digitals) i l'exercici de responsabilitat i com diu Reneé Fountain els wikis tenen altres valors com:
- Democràcia
- Dinàmica
- Promou l'escriptura
- Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics
- Amplifiquen la interacció
- Promouen la negociació
- Faciliten l'edició col·laborativa i oberta
- Promouen el voluntariat

I si voleu saber més sobre aquests dos recursos us poso dos presentacions del Slideshare, que és una pàgina web que et permet penjar les teves presentacions, on mostra semblances i diferències entre aquests dos recursos: 

Blogs y Wikis

View more presentations from Tíscar Lara

Blocs o Wikis?

View more presentations from lourdes.domenech

El cargol

Do re mi

DO RE MI, al jardí.
MI FA SOL, hi ha un cargol
FA MI RE, molt lleuger
MI RE DO, tot rodó.

DO SI LA, se'n va anar
SI LA SOL, ell tot sol
LA SOL FA, a viatjar
MI RE DO, cap al Japó.

És una cançó didàctica que serveix per aprendre les notes d'una partitura.

"L'aprenentatge és experiència, la resta és informació" Albert Einstein

Per a Fernando Alberga, professor de secundària i expert en educació, tots els infants podrien ser Einstein si els motivessim de forma adequada.



www.drgen.com. "Anécdota de Einstein: de niño no hablaba."

FONTS: 

Entrevista a La Vanguardia:

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110927/54221476661/todos-los-ninos-pueden-ser-einstein-si-los-motivas-bien.html

Entrevista a TV2 (video) : 
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-14-05-11/1101310/

Bloc pedagogico: 
http://www.pedagogia.es/motivacion-tipos-motivar/

Joc del dimecres: 
http://intercentres.cult.gva.es/cefire/46401840/infantil/descarregues/compartim/joc_dimecres.pdf

A Einstein el van diagnosticar com a fracàs escolar però va canviar gràcies a la motivació i un mètode concret. Va ser alumne d'un professor que va fer que per primera vegada sentís que el valoraven i que creien en ell. Va sentir afecte!

Per motivar un infant aquest ha de sentir que confies en ell; una simple mirada aprovatòria d'un professor estimularà a l'alumne. Només educa qui estima algú.

Segons Fernando Alberga, el problema de l'escola és que posa el focus en la sanció, fomenta la por a l'error quan l'hauria de posar en l'encert i la creativitat. Aquest professor de secundària dedicaria l'educació primària a aprendre a llegir i escriure bé, perquè no aprens coses perquè ets intel·ligent sinó que aprendre coses et fa intel·ligent. Ser intel·ligent et farà feliç, perquè la intel·ligència fa que puguis resoldre problemes i el problema més difícil és ser feliç.

Res no estimula més un alumne o un fill o filla que l'afecte. Somriu i exigeix, perquè si l'infant detecta que hi confies voldrà superar-se. Ensenya'ls a superar obstacles i estima'ls de veritat, sense esperar res a canvi.

La pedagoga Cristina Conde Martín el 2007 ja va fer un estudi sobre la motivació. El que diu Conde té algunes similituds amb Fernando Alberga. Per a ella la motivació és la causa que explica determinada conducta i sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d’una manera o d’una altra, o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu.

Durant el seu estudi, Conde explica alguns factors que hem de tenir en compte per saber com motivar un alumne. Per exemple: plantejar activitats de forma lògica i ordenada, proposar activitats que utilitzin diferents capacitats per la resolució, considerar els errors com a nous moments d’aprenentatge i com a moments enriquidors, fomentar comunicació entre l'alumnat i plantejar activitats diferents i didàctiques però adquirides de situacions pròximes i properes pels alumnes.  

També he trobat un document de la mestra Rosa López Alemany que proposa el joc per fer aprendre els nens. Einstein mai va memoritzar sinó que va aprendre a partir del joc. Rosa López proposa el joc com a aprenentatge. El joc del dimecres, on cada dimecres a la classe de P3 cada infant s'emporat un joc de l'aula i l'ha de tornar el dilluns següent. Jocs fets per la mestra o per pares i mares que poden ser, per exemple: puzles, jocs manipulatius, llibres, etc. Rosa López vol demostrar que mitjançant el joc un infant pot aprendre tots els continguts curriculars, tots els conceptes del nivell de l’infant i al mateix temps fer de l'alumnat uns infants plens, equilibrats i feliços.

Els objectius que es volen aconseguir mitjançant aquest mètode d’ensenyament-aprenentatge són:

• Donar valor al joc i produir un canvi en la forma d’entendre’l i considerar-lo, perquè per ells el joc és tan important o més important que les fitxes descontextualitzades i llibres.
• Integrar els continguts curriculars de l’edat en els jocs, atenent totes les àrees, a més a més d’aspectes com l’educació emocional i afectiva o l'aprendre a pensar, perquè d’aquesta forma pot complir la màxima “aprendre és disfrutar”.
• Realitzar jocs que atenguin totes les dimensions de la persona.
• Aprendre de forma lúdica, motivadora on l'interès cap a l’activitat farà que l’assimilació dels conceptes es realitzi amb gust i plaer, aconseguint un aprenentatge significatiu, funcional, personal i lúdic.
• Potenciar la relació família i escola.
• I, sobretot, aconseguir el màxim nivell de cada infant, partint d’allò que sap i anant construint, potenciant i deixant créixer tant els qui van més avançats al temps com atenent les necessitats dels qui tenen un ritme més lent i els costa més.

Usos educatius dels blocs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.

La classe que vam fer el dia 29.9.11 va ser sobre el llibre que havíem de llegir de Francesc Balagué i Felipe Zayas, Usos educatius dels blocs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.


Vam estar parlant del llibre, i ara parlaré d'alguns temes que vam ressaltar com la web 2.0, la blogosfera, l'alfabetització i la immigració digital.
La web 2.0 és una nova web, una representació de l'evolució de les aplicacions tradicionals cap a les aplicacions web enfocades al usuari final. Es tracta d'aplicacions que generen la col·laboració i serveis que substitueixen a les aplicacions de l'escriptori.
També s'anomena web social per les implicacions que té a nivell de la societat, que els mateixos usuaris decideixen, creen i comparteixen els continguts i sobretot perquè és una estructura que està penetrant en tots els àmbits. O sigui que és una web basada en comunitats on els usuaris són els creadors del contingut on per damunt de tot hi ha la comunicació.

La Blogosfera és un terme amb el qual s'agrupa la totalitat de weblogs. És un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global. Per tant, els blocs estableixen una nova concepció de validesa i fiabilitat perquè hi ha indicadors de qualitat i fiabilitat que ens permet orientar-nos una mica entre tanta informació.

O sigui que quan parlem de blogosfera educativa  ens referim a xarxes de blocs relacionades amb contexts educatius. I com podem veure al llibre hi ha diferents tipus de Edublocs (blocs educatius):
- Blocs de centre, que generalment constitueixen en revistes digitals que integren textos infromatius, d'opinió, de creació,..
-Blocs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat
- Blocs de professors (individuals)
- Blocs d'aula que es poden classificar segons la seva funció entre bloc del professor, bloc col·lectiu (professor + alumnes) o bloc de l'alumne.
I per últim l'alfabetització digital és una de les implicacions destacades a escala social però també educativa que ha acompanyat a l'evolució de la web 2.0. Ens trobem a un nou model de comunicació i gestió d'informació a través d'Internet, nous usos i noves tecnologies, on el context educatiu requereix nous enfocaments, metodologies i estratègies per poder abordar-lo.
Per tant hi ha una distinció entre nadius i immigrants digitals. Els nadius són aquells que van néixer entre els 5 i 15 anys enrere, la primera generació que ha crescut immersa en aquest model tecnològic i els immigrants són aquells que han nascut abans del 1960, aquelles que s'han d'adaptar a quest model i aprendre-ho tot de nou.  

L'art de saber escoltar

Un cop llegit un capítol del llibre L'art de saber escoltar de F. Torralba (2006) podem copsar la diferència que hi ha entre escoltar i sentir. 

El verb escoltar és un acte volgut, totalment lliure i per això la nostra escolta es selectiva. No escoltem per casualitat sinó que escoltem perquè ho hem desitjat, prèviament. I aquest desig d'escoltar algú ¿què el desperta? Doncs la nostra intuïció, que parteix d'una mirada atenta que converteix l'altre en un subjecte d'interès. Aquesta intuïció pot ser equivocada i quan és així experimentem un sentiment de frustració.  El problema de l'escolta és que com és selectiva escoltem els qui creiem que hem d'escoltar però no els qui, de fet, mereixen ser escoltats; això és una forma implícita de discriminació. L'escolta exigeix preparació, disponibilitat interior o predisposició a escoltar perquè sinó és impossible. L'escolta és un exercici que comporta esforç i només amb molta constància pot coronar-se perfectament. 

Escoltar és atendre i entendre les raons de l'altre sense alterar-les ni manipular-les. És adoptar la forma receptiva, fer-se recipient per rebre i acollir les paraules d'un altre. 

En canvi, el verb sentir és percebre un so, és un acte natural, fisiològic, que no està regit per la nostra voluntat. Nosaltres, per exemple, estem a la ciutat de Barcelona i sentim els sorolls dels cotxes, els clàxons, els timbres de les bicicletes, etc... nosaltres els sentim involuntàriament sense poder decidir no fer-ho.  

Tradicionalment, l'acció educativa s'ha centrat en l'acte de parlar i ha subestimat el valor de l'escolta. No ens han ensenyat a escoltar i aquest és un exercici tan difícil com la parla. Atès que l'escolta és la condició de la possibilitat de parla, hauríem d'ensenyar als infants a escoltar, a adoptar una actitud receptiva, a concentrar-se en un pensament, en una idea , a donar-li voltes una i altra vegada. Preparar-los perquè puguin ser capaços de concentrar-se, de tenir voluntat de desxifrar el missatge de l'altre i d'entendre què diu i, sobretot, perquè diu el que diu. 

Interactivitat

En aquest vídeo el que veiem és l'avenç que ha tingut la tecnologia en els darrers anys; com l'ordinador ha passat de ser una màquina de càlcul a una màquina per comunicar-nos.

D'aquest vídeo cal destacar les aportacions de diferents persones:

V.Bush que és el que va proposar aquesta idea per millorar la comunicació entre els científics, imaginant que una màquina pogués arribar a operar com una ment humana, per associació d'idees (concepte també parlat pel filòsof Hume). A diferència dels llibres tradicionals en paper, que es van llegint linealment, amb internet utilitzem punts de connexió per accedir a altres conceptes. Però degut a les limitacions informàtiques no es va poder fer.

T. Nelson que parla dels conceptes:

• Hipertext:  Un conjunt de pàgines que s'enllacen entre elles i formen una xarxa.  
• Hipermèdia: Un funcionament per mitjà d'enllaços i alhora incloïa imatges, sons i text. 

I per últim de  D. Engelbard que en crear el ratolí va permetre una interacció amb l'ordinador.

Presentació

Benvinguts al meu blog! 
Un blog és una pàgina web senzilla que consisteix en uns paràgrafs d'opinió, d'infomació i d'enllaços, organitzats cronològicament des del més recent al primer que es va publicar.
La intenció d'aquest blog és publicar les diferents activitats que em proposen al grau d'educació infantil a la Universitat Ramon Llull "Blanquerna", amb la finalitat d'aprendre coses noves gràcies al meu esforç i al dels meus professors i professores per poder arribar a ser una bona mestra i, alhora, compartir l'aprenentatge amb els meus visitants.
Vull que sigui una bona eina on la gent pugui trobar diferents recursos sobre l'educació infantil. 

www.guiainfantil.com