L'art de saber escoltar

Un cop llegit un capítol del llibre L'art de saber escoltar de F. Torralba (2006) podem copsar la diferència que hi ha entre escoltar i sentir. 

El verb escoltar és un acte volgut, totalment lliure i per això la nostra escolta es selectiva. No escoltem per casualitat sinó que escoltem perquè ho hem desitjat, prèviament. I aquest desig d'escoltar algú ¿què el desperta? Doncs la nostra intuïció, que parteix d'una mirada atenta que converteix l'altre en un subjecte d'interès. Aquesta intuïció pot ser equivocada i quan és així experimentem un sentiment de frustració.  El problema de l'escolta és que com és selectiva escoltem els qui creiem que hem d'escoltar però no els qui, de fet, mereixen ser escoltats; això és una forma implícita de discriminació. L'escolta exigeix preparació, disponibilitat interior o predisposició a escoltar perquè sinó és impossible. L'escolta és un exercici que comporta esforç i només amb molta constància pot coronar-se perfectament. 

Escoltar és atendre i entendre les raons de l'altre sense alterar-les ni manipular-les. És adoptar la forma receptiva, fer-se recipient per rebre i acollir les paraules d'un altre. 

En canvi, el verb sentir és percebre un so, és un acte natural, fisiològic, que no està regit per la nostra voluntat. Nosaltres, per exemple, estem a la ciutat de Barcelona i sentim els sorolls dels cotxes, els clàxons, els timbres de les bicicletes, etc... nosaltres els sentim involuntàriament sense poder decidir no fer-ho.  

Tradicionalment, l'acció educativa s'ha centrat en l'acte de parlar i ha subestimat el valor de l'escolta. No ens han ensenyat a escoltar i aquest és un exercici tan difícil com la parla. Atès que l'escolta és la condició de la possibilitat de parla, hauríem d'ensenyar als infants a escoltar, a adoptar una actitud receptiva, a concentrar-se en un pensament, en una idea , a donar-li voltes una i altra vegada. Preparar-los perquè puguin ser capaços de concentrar-se, de tenir voluntat de desxifrar el missatge de l'altre i d'entendre què diu i, sobretot, perquè diu el que diu.