L'escola mata la creativitat

Aquest vídeo, que hem vist a classe de COED, presenta una conferència de Ken Robinson qui diu que les escoles maten la creativitat o la capacitat de innovació. La conclusió que treu és que el món canvia però que hem de trobar la manera perquè els nens no deixin d'aprendre i buscar la manera perquè la diversitat de capacitats puguin viure alhora i bé. 

Podem comparar la conferència d'en Robinson  amb algunes aportacions d'en Francesco Tonucci, conegut també com a "Frato", pensador, psicopedagog i dibuixant italià. Tonucci critica l'escola actual i proposa varies modificacions tant a l'escola com a la seva forma de treballar. Una de les coses més importants que planteja és que cal donar més llibertat als infants. Tonucci té clar que l'escola hauria de formar persones que fossin capaces de respectar-se, ser individuals, lliures, tenir les seves propies opinions, persones més decidides a formar les seves capacitats. Aquest psicopedagog considera que l'escola hauria de ser més oberta a les opinions dels infants.

Com a pedagog, diu que el mestre o la mestra és una peça essencial en l'educació dels infants i que caldria potenciar més la relació entre la família i l'escola. Ell considera necessari un canvi de model educatiu: caldria que el model tingués en compte les competències de l'infant, al qual s'ha d'escoltar i aconseguir compartir els seus coneixements amb els demés companys i companyes ja que se'ls ha de preparar per a la vida en societat. Per últim també diu: "l'escola ha de ser un lloc bo, on es pugui respirar cultura, música, art i sigui agradable i còmode. S'ha de preocupar en oferir a tot el món aquelles bases, motivacions, models culturals imprescindibles per construir el patrimoni de coneixement, habilitats i competències."

Dos dibuixos seus per reflexionar:

Francesco Tonucci és llicenciat en pedagogia per la Universitat Catòlica de Milà. Des de 1966 és investigador a l’Institut de Ciències i Tecnologies de la Cognició del Centre Nacional de Recerca (CNR) italià. Al 1997, el primer ministre el nomenà president del Comité TV-infants per elaborar un codi d’autorregulació. Des de 1991 és el creador i director del projecte internacional “La ciutat dels infants”, que proposa canvis en les ciutats assumint als infants com a paràmetre ambiental i de sostenibilitat i que coordina actualment una xarxa d’aproximadament 200 ciutats a Itàlia, Espanya i Amèrica Llatina. El 2003 és nomenat professor honorari de la Pontifícia Universitat Catòlica de Lima. També és membre del Consell Editorial de les revistes Revista Europea de Psicologia de l’Educació, Investigació a l’escola, Conflicte, Cooperació en matèria d’educació i Edugo. Des de 1968, sota el seudònim de Frato, dibuixa caricatures i tires còmiques que acompanyen les seves activitats de recerca. Entre les seves publicacions més recents cal destacar: “La ciutat dels infants” (1996), “Quan els infants diuen: prou!” (2003), “Fratografies” (2004), “Benvingut Joan” (2006), “Frato, 40 anys amb ulls d’infant” (2007), “Amb ulls d’avi” (2007), “Los niños nos miran” (2010).