Prezi

És una nova eina que hem après per poder fer presentacions per treballar en la web 2.0.
Amb un Prezi fet per mi, us ho explico més extensament:

La SAE

Aquesta setmana, la setmana d'activitats extraordinàries, la dediquem a fer una sèrie d'activitats pràctiques fora de la Facultat per iniciar el primer contacte amb la realitat educativa. 

Les pràctiques són un element essencial i fonamental en els estudis d'Educació Infantil per la importància de la formació inicial dels i de les mestres. D'aquesta manera, les pràctiques es fan a 2n, 3r i 4t de carrera però el primer any el reservem per fer una aproximació al món educatiu a través de visites preparades i estades curtes a escoles. Aquesta setmana ens dóna l'oportunitat de conèixer escoles, centres, entitats i institucions que ofereixen un servei educatiu en el nostre context, activitats lligades als diferents mòduls d'aquest semestre. Els objectius a assolir són: prendre consciencia de la responsabilitat educativa de les escoles, observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades,... i participar activament en les activitats, apropant-nos al rol de mestra. 

Les diverses activitats

Vam fer diverses activitats, com anar a un jardí de cordes "Natupark" amb l'àrea d'educació física; al MNAC -Museu Nacional d'Art de Catalunya- amb l'àrea de visual i plàstica; a un concert del grup Com Sona? i a una conferència:"El lideratge en l'àmbit educatiu" d'Àngel Castiñeira Fernandez.


A més a més, hem realitzat una estada en una escola o escola bressol,  que ha estat molt profitosa  perquè hem  pogut conèixer la realitat educativa, fer una primera reflexió sobre quins són els processos d'interacció i comunicació adequats amb infants i, sobretot, vincular el que hem après fins ara amb allò que hem pogut observar i conèixer en aquest primer contacte.

Jo vaig anar a una escola bressol de Sarrià (Barcelona) que es diu Can Canet. Una escola bressol on l'eix principal és la música. La seva distribució és molt bona. Hi ha sis grups-classe: un d'infants entre 4-12 mesos; tres d'infants entre 1-2 anys, que estan separats per quadrimestres de naixement; i dues classes d'infants entre 2-3 anys. Aquesta distribució és també una mica variable, perquè treballen a portes obertes, donen l'oportunitat de què nens o nenes amb un desenvolupament una mica més lent que els de la seva edat s'espavilin quan juguen amb els més avançats. Això fa que en dos grups-classe, en treballar conjuntament, hi hagi més diversitat de racons perquè puguin jugar. Una cosa que m'ha sobtat és que tenen molt material però la majoria no és comprat sinó que és material creat per mestres externs o per ells mateixos; aquests materials són facilitadors de l`'experimentació de cada infant. A cada classe podem veure -sobretot en la dels més petits- que hi ha una "panera dels tresors". Depenent de la classe els materials de la panera varien, són més tous, de fusta, de metall, etc. Com la música és molt important a l'escola, a cada classe hi ha una panera d'instruments, perquè els infants puguin experimentar els diversos sons que es poden produir.

Potser no tenen molt espai, ja que és una escola petita, però tenen el necessari. Tenen una sala de música on hi ha un racó amb diversos instruments reals i també altres instruments fets manualment. També hi ha una sala amb materials pensats per facilitar el moviment dels infants, molt més amplia que la classe, per si no es pot sortir al pati per pluja, com ha estat el cas d'uns dels dies de la meva estada; aquesta aula possibilita la llibertat de moviment perquè els infants vagin adquirint seguretat i noció de perill per si sols.

Punts per destacar d'aquesta escola bressol són:

1. L'autonomia: donen molta importància a les activitats quotidianes com dinar, rentar-se les mans, treure's la roba, ... sempre amb la mestra com a guia. Tenen en compte que l' infant ha d'experimentar sol per poder aprendre. 
2. El joc: els permet aprendre, no fan moltes fitxes ni racons però utilitzen el joc per afavorir la pròpia iniciativa de l'infant, i això també afavoreix les relacions amb els companys i la millora de la comunicació.
3. L'educació audiovisual i plàstica: un racó que els encanta. Treballen l'estètica, la manipulació i experimentació amb diversos materials, com materials reciclats i quotidians. I no només treballen la pintura en pla, sinó que per millorar la concepció espacial i el domini del propi cos pinten també en volum, pinten capses de sabates recolzades al terra o penjades amb un fil per pintar creant moviment i, sobretot, per desenvolupar també els sentits i les sensibilitats.
4. La música: no només l'escolten sinó que amb la música també es treballa la memòria i es desenvolupa l'oïda. 
5. No porten bata: perquè per a l'infant és incòmode si ha de còrrer o enfilar-se. 
6. Millorar les activitats quotidianes (habilitats, ordre, espera, higiene, respecte,...) que nosaltres els hi diem hàbits però que no és correcte, ja que consideren que és una paraula negativa, si crees hàbits les coses les fas perquè s'han de fer i no perquè vols. 
7. El paper de la mestra és acollir a l'infant i acompanyar-lo en seu procés de desenvolupament donant-li confiança i seguretat. Les mestres hem d'aprendre a no explicar tant, perquè ells puguin experimentar per si sols.

Si voleu saber alguna cosa més de les diverses activitats cliqueu sobre: Jardí de cordes, museu, com sona? o escola bressol Can Canet.   

Windows Live Movie Maker

Movie Maker és un programa per poder fer vídeos i retocar-los. Podem afegir animacions, efectes visuals o lletres com a llegenda i alhora permet moure (transició) cada fotograma per posar-lo en l'ordre que es desitgi i també retallar imatges o dividir-los. Anomenem velocitat fotograma al nombre d'imatges que passen en un segon.

Un manual per aprendre:



I el meu primer vídeo creat amb aquest programa, a veure que us sembla!

Però per penjar un vídeo a la web has de penjar-lo primer al Youtube, que crean-te un compte ja pots penjar vídeos o el Vimeo. Desprès per penjar al bloc has de copiar el codi embed. 

Twitter

El TWITTER és una xarxa social que permet enviar missatges de text o tweets amb un màxim de 140 caràcters. Les persones usuàries poden subscriure's als tweets d'altres i a això se li diu "seguir" algú.

Per defecte, tots els missatges d'aquesta xarxa són públics, podent difondre privadament només a les persones seguidores. Les persones usuàries poden "twittejar" des de la web del servei, des de les aplicacions oficials extra com un mòvil o mitjançant el servei de missatges curts (SMS) disponible en certs paisos. 

En aquesta xarxa s'utilitza un terme que és diu hashtag, què també es poden dir "tags" de Twitter, però no són exactament iguals als que s'utilitzen al Blog o a Flickr. Aquests serveixen per "taggejar" i classificar el nostre tweet, per així poder identificar-lo en una classificació per temes; aquesta és una manera de tenir els tweets ben organitzats de manera que quan busquem podem trobar d'una forma més rapida converses sobre un tema en particular.

És molt fàcil utilitzar els twett perquè només cal posar el símbol  # just davant de la paraula que identifica el tema del teu tweet. Per exemple, si es vol fer referència a la música es pot posar: #música.

Gràcies a la seva simplicitat Twitter s'està convertint en una via ràpida de comunicació. 

Per conéixer més sobre l'ús educatiu del Twitter podeu consultar aquest enllaç: USOS de Twitter en educación 

el meu twitter

Etiquetes als infants

A la darrera classe de seminari vam veure un vídeo que tracta sobre les etiquetes als infants. 

Pedagògicament, la qüestió d'etiquetes és una qüestió de límits, negativament. Són qualificatius que apliquem ens algunes situacions als alumnes o fills per la seva conducta. 

La capacitat d'aprenentatge del nen o de la nena està limitada per una banda per la seva herència genètica i per una altra banda per l'ambient més o menys favorable en què es desenvolupi. Les etiquetes són límits que imposem als nostres fills o alumnes, ells absorbeixen com esponges l'opinió que tenim d'ells i actuen en conseqüència. Exemples d'etiquetes són: "no siguis ploraner!", "sempre has de ser tan tossut?" o bé, en un altre àmbit, "Aquest nen és hiperactiu" o "Aquesta nena pateix biporalitat". Molts cops no es fa amb la intenció d'ofendre, però si ho repetim diverses vegades el nen pot sentir que el limiten, que és d'aquesta manera i per molt que faci no aconseguirà canviar. El que hem de fer és el contrari, és animar i donar-li l'oportunitat de millorar.

L'infant és una persona en constant canvi i transformació. Les seves capacitats adaptatives són molt grans però ha de trobar un ambient que l'estimuli i l'encoratgi a l'èxit. Quan els pares ressalten amb major èmfasi les vessants negatives dels fills estan anant en contra de principis fonamentals de l'educació: la comprensió, l'alè i el reconeixement de l'esforç i dels assoliments. 

I com diu Goethe: "Trate a las personas como si fueran lo que deberían ser y las ayudará a convertirse en lo que son capaces de ser."

Power Point

El power point és un programa que permet crear presentacions per transmetre la informació de manera resumida a través de diverses diapositives. El power point ha tinguts dos tipus d'usos al llarg del temps el ús tradicional i el creatiu.

El ús tradicional es centrava en molt de text a cada diapositiva on hi havia massa informació, un excés d'elements i alhora es creava un doble discurs ( el mestre llegint el power point i alhora el text de la diapositiva). Havia el mestre que explicava i els alumnes escoltaven.

En canvi, l'ús d'ara és creatiu, on la idea és interectuar. Això vol dir que els alumnes poden participar ja que hi ha animacions i no tant de text i permet que l'aprenentatge sigui significatiu, ja que no es pasen la hora de classe escoltant al mestre. 

Per tant perquè hi hagi un aprenentatge significatiu i el power point sigui el màxim d'eficient i comprensiu ha de complir amb: 

- Lletra gran i coneguda

- Poc text

- Ús de colors suaus al fons

- Variació de colors per cites.

- Diferents mides de lletres per enfatitzar

- Animacions i transicions si calen.

- Més imatges i vídeos.

Aquesta eina com podeu veure es pot utilitzar a l'àmbit educatiu. Pot ser un suport audiovisual per alguna explicació del mestre, una eina on el nen pugui obtenir un aprenentatge significatiu, ja que pot interectuar amb altres alumnes i alhora pot ser una eina útil pels alumnes al fer un treball.

I si voleu més informació podeu entrar aquesta pàgina on explica amb més extensió els diferents usos d'aquesta eina tan coneguda per nosaltres:

12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT.

Però hi ha un problema, el programa Power Point no et dona la possibilitat de compartir el document de manera on-line i en el cas de voler penjar una presentació a internet ho pots fer amb el SlideShare , que només fen-te un compte gratuïtament ja pots penjar les presentacions que vulguis, o el SlideBoom si estàs disposat a pagar.

"Vídeo y educación" de Joan Ferrés

Aquest llibre que hem treballat a classe de Gtic tracta de la importància del vídeo dins dels processos d'educació i d'aprenentatge. Dóna gran importància a la incorporació dels medis audiovisuals a l'educació actual.

És una bona eina on podem trobar molts consells respecte del correcte ús i aplicació de programes didactics com, per exemple, introduïnt els medis audiovisuals i poder, així, optar a un tipus de classe més amena i participativa, o inclús que s'han de començar a elaborar els programes de vídeo tenint en compte que cada modalitat és aplicable en funció del que es vulgui aconseguir. El vídeos no es transmeten sempre de forma emocional, per exemple, perquè hi ha videos on l'important és el text oral, com els videos de lliçons que desperten l'hemisferi esquerre. Altres videos, com els d'impacte, s'han realitzat en llenguatge audiovisual perquè és una manera de comunicar-se a través de les emocions (intriga, alegria, tristesa,...) o sigui, que desperten l'hemisferi dret.

Per entendre-ho millor aqui teniu la distinció entre els dos hemisferis:

En conclusió, aquest llibre diu que la tecnologia del video pot facilitar la interacció entre l'alumnat i el programa, entre l'alumne i el mestre, entre l'alumne i els altres companys. Malgrat el programa sigui el mateix per a tothom, cada alumne ho rebrá d'una manera diferent, en funció de la seva personalitat i de la riquesa de les seves experiencies anteriors. Una bona tècnica per crear emoció és crear presentacions, com el power point mitjançant el llenguatge audiovisual. 

Vull jugar

A seminari ens han recomanat un llibre per llegir i treballar-hi. És un llibre de Mari Carmen Díez Navarro que és titula: Les arracades de la mestra. O com pensa una mestra en els infants, les escoles, les famílies i la societat d'avui.
Parla sobre la seva realitat quotidiana, preocupacions sobre la criança actual, reflexions, tendreses... A través de tot el que escriu es pot veure una síntesi de la seva manera d'entendre la criança, els vincles que considera saludables en l'àmbit educatiu, l'essència de les criatures petites, ...

"Vull jugar" és un apartat del primer capítol titulat Els infants d'avui. 

El joc darrerament està molt desprestigiat i substituït per altres tasques que poden semblar més importants, com aprendre anglès, ... Perquè avui en dia la gent té moltes preses perquè els infants aprenguin molt i aviat, perquè siguin grans abans d'hora, perquè siguin autònoms. Darrerament el joc s'està considerant una pèrdua de temps.   

Però el joc estimula la intel·ligència, les capacitats motrius, el llenguatge, els processos de simbolització, la creativitat i les relacions. Els infants aprenen jugant.  Les criatures continuen jugant, malgrat tot, i quan juguen gaudeixen, s'embolcallen en el seu mon fantàstic i entren en el món de l'aprenentatge des d'una situació de plaer i no d'obligacions o d'exigències. Jugar és un dels indicadors més clars de normalitat i salut en l'infant. 

"És a través del joc com es va estructurant el psiquisme de l'infant. Una bona manera de veure en quin moment de desenvolupament està la criatura és veure quins jocs realitza, perquè a partir del que aparenta ser un simple i plàcid jugar, el nen  o la nena està elaborant coses molt importants. A través del joc la criatura va resolent les situacions que ha viscut i que la sobrepassen emocionalment, així pot elaborar i assimilar, per exemple, les pors, les impressions fortes i altres esdeveniments. El el seu llibre Cómo es, cómo se siente y cómo actúa el niño de la primera infancia,  la psicòloga Libertad Orazi diu: "El joc és un espai per curar ferides".

La principal reflexió de Ma. Carmen Díez és: "Si cerquem llocs de salut, equilibri i alegria per als nostres infants, mirem-ne els jocs amb bons ulls, perquè no són quelcom banal per a ells, sinó quelcom que té realment molta importància. Els ajuda a ser sans, a estar alegres, a ser sociables i els atorga el lloc que veritablement els correspon: el de ser nens."

Mari Carmen Díez Navarro (2011): Les arrecades de la mestra. GRAÓ Barcelona.