Etiquetes als infants

A la darrera classe de seminari vam veure un vídeo que tracta sobre les etiquetes als infants. 

Pedagògicament, la qüestió d'etiquetes és una qüestió de límits, negativament. Són qualificatius que apliquem ens algunes situacions als alumnes o fills per la seva conducta. 

La capacitat d'aprenentatge del nen o de la nena està limitada per una banda per la seva herència genètica i per una altra banda per l'ambient més o menys favorable en què es desenvolupi. Les etiquetes són límits que imposem als nostres fills o alumnes, ells absorbeixen com esponges l'opinió que tenim d'ells i actuen en conseqüència. Exemples d'etiquetes són: "no siguis ploraner!", "sempre has de ser tan tossut?" o bé, en un altre àmbit, "Aquest nen és hiperactiu" o "Aquesta nena pateix biporalitat". Molts cops no es fa amb la intenció d'ofendre, però si ho repetim diverses vegades el nen pot sentir que el limiten, que és d'aquesta manera i per molt que faci no aconseguirà canviar. El que hem de fer és el contrari, és animar i donar-li l'oportunitat de millorar.

L'infant és una persona en constant canvi i transformació. Les seves capacitats adaptatives són molt grans però ha de trobar un ambient que l'estimuli i l'encoratgi a l'èxit. Quan els pares ressalten amb major èmfasi les vessants negatives dels fills estan anant en contra de principis fonamentals de l'educació: la comprensió, l'alè i el reconeixement de l'esforç i dels assoliments. 

I com diu Goethe: "Trate a las personas como si fueran lo que deberían ser y las ayudará a convertirse en lo que son capaces de ser."