M'agrada la família que m'ha tocat

Aquest és l’últim llibre que hem llegit aquest any a seminari de pràcticum: M’agrada la família que m’ha tocat. El llibre parla de l’educació dels fills en les situacions més quotidianes organitzat en 12 capítols: “Per què és tan important l’autonomia?”, “Conductes agressives. Baralles i conflictes”, “Les pors de nit i de dia”, “El dia a dia”, “Educar les emocions, el tema pendent”, etc.

Entre el text s’hi troben fragments de converses reals de nens o famílies, que exemplifiquen i, molts cops, ajuden al lector a identificar-se. És un llibre que va dirigit especialment a pares i mares, malgrat, també serveix per a tots aquells que tracten amb els infants.

Per mi la família, és un suport essencial i bàsic que necessita tota persona. Pares, mares, germans, avis... són els qui ens donen el suport emocional necessari per tenir ganes de viure i també són el model que seguim, el referent per excel·lència. Per tant, és molt important conèixer l’infant i estimar-lo. Però com diu en el llibre, estimar no és dir-ho sinó que consisteix en acceptar-lo com és; en interessar-se, observar-lo; és tenir una actituds positiva i donar alegria; és escoltar-lo, tenir empatia amb ell; respectant-lo; sense sobreprotegir-lo; posant-li límits; confiant amb ell; etc.  És un llibre que emfatitza amb conflictes que pares i fills es poden trobar al dia a dia i maneres de fer per tal d’ajudar a reflexionar sobre el concepte d’infant i de l’educació en positiu i parla doncs de:  premis i càstigs, límits, deixar a l’infant decidir, aprendre a gestionar les emocions, l’autonomia, el temps…

Per nosaltres, són temes que n’hem parlat molt com a mestres, però alhora també hi ha moments que se’ns oblida o se’ns és difícil, i per tant és un llibre que considero que mai l’hauria de perdre de vista com a mestre, ja que alhora també ens pot ajudar amb el treball amb les famílies.

Frases que vull destacar d’alguns capítols:

• 1- Els meus pares no m’estimen “L’afecte és motor de la vida i d’aprenentatge, dóna força per superar els reptes quotidiants i motivació per confiar i fer cas de les persones que ens estimen i confien en nosaltres. El tracte que rebem reflecteix la imatge que els altres tenen de nosaltres i repercuteix en l’autoestima, positivament o negativament; és el mirall on la criatura es veu tal com la veuen els altres.“

• 2- Jo no en sé…, jo no puc…, fes-ho tu “L’autonomia és facilitar que els petits creixin al ritme de les seves possibilitats i potenciar les seves capacitats d’autonomia és fer que incrementin les seves ocacions de satisfacció i de sentir-se bé amb ells mateixos, de sentir-se segurs i capaços”

• 3- A pensar, no “El que és important és buscar en cada moment la millor manera d’afavorir l’aprenentatge i la maduració de la criatura. Si hi ha càstigs o premis són sempre sabent on es vol anar, què es vol aconseguir.”

• 4- La meva mama m’ho deixa fer  “Quan se’ns fa difícil exercir l’autoritat: convé que l’adult es conegui i identifiqui els seus sentiments i les seves inseguretats per poder buscar recursos que li permetin actuar amb convenciment i confiança en la seva capacitat d’acompanyar l’aprenentatge de les criatures.”

• 6-   Això no! Però cooom?“un dels aprenentatges més complexos que les persones hem de fer és el de relacionar-nos amb els altres: aprendre a afirmar-nos en front dels altres, defensar-nos i defensar els nostres interessos i el nostre territori; aprendre a aconseguir els nostres desigs sense trepitjar els altres; dirimir les nostres diferències confrontant raonaments i no força.

• 7- Quan el veig em sento  grrr… i no vull, però li pego “Podem parlar dels sentiments i emocions provocats per la gelosia, compartir-los en veu alta, explicar contes on el tema sigui la gelosia, jugar a pares i mares perquè puguin aflorar els sentiments etc... “

• 8- La nena que tenia por dels monstres “Negar l’existència del monstre és negar la por. La negació deixa a la criatura indefensa. Per contra, entrar en el seu món imaginari, enfrontar-se i fer fora el monstre, fa veure i viure a la criatura el poder de la imaginació, que la pot fer patir, però que també la pot salvar. Mostra el camí per dominar el monstre, per dominar la por.

   Per tant, aquest llibre diu que l’objectiu no és sentir a l’infant, sinó d’intentar entendre’l i acceptar el que sent i aprendre a gestionar-ne les reaccions. Es tractar de què faig jo quan estic enfadat, quan tinc por, quan sento gelosia, de manera que no faci mal als altres ni a mi mateix. Per tant, sempre educant posan-t’he al lloc del infant. Sempre amb una autoritat des de l’empatia.

Carme Thió de Pol (2013): M'agrada la família que m'ha tocat. Eumo editorial. Barcelona

Camino a la escuela

Camino a la escuela és un documental que hem anat a veure aquesta tarda al cinema de Sant Gervaci (BCN). És un documental que explica la història de quatra infants: Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel, que s'han d'enfrontar diàriament a diverses dificultats i perills per arribar a l'escola. Cafa infant és de diferent país però comparteixen les mateixes ganes d'aprendre i saben perfectament que l'educació els obrirà unes portes al futur millor. Aquest documental, et fa reflexionar com a mestre o com a qualsevol persona perquè es veu reflectit el valor de l’educació que li donen aquests infants, disposats a fer el què faci falta per anar l’escola. Una qüestió que aquí, ni es planteja perquè hi ha una escola a cada cantonada del carrer, com aquell que diu. És extraordinàri veure com tenen la il·lusió d’anar a l’escola i estudiar, ja que saben que els servirà per estudiar i com dins d’ella es senten part d’un grup, valorats. A més, el lligam i paper de les famílies, de com els animen a què vagin i aprenguin. 

Però per altra banda et fa reflexionar de com, on nosaltres vivim ens queixem de tot el que podem, i no valorem el que tenim fins que no veus que hi ha persones que ho tenen pitjor. Penso en la gent que es queixa que ha de venir de lluny a la Universitat, i ve amb tren… i veus aquests nens que lluiten per fer-ho i alhora ho agraeixen..

Aqui us adjunto el tràiler.

Boyhood

Aquesta pel·lícula la vam anar a veure al cinema amb el seminari i és una pel·lícula que en un principi no penses que sigui de caràcter educatiu però després, et va reflexionar en relació la meva futura professió, ser mestra.

En relació la meva futura professió m’ha fet pensar en dues coses: Per un cantó, que si estic a una classe on hi ha un infant en aquella situació similar/ difícil, cal pensar que s’ha de fer o com s’ha d’ajudar a un infant que a casa no està bé, que està en constants canvis, desatès, el qual es tanca i és introvertit.  Com es podria conèixer-lo i proporcionar-li allò que necessita ja sigui en els dos aspectes: Emocionalment, perquè es senti segur, atès, que pot comptar amb mi, que pot expressar-se, que l’escolta algú...; Cognitivament, referent a estratègies per motivar-lo, animar-lo a aprendre, a potenciar allò que sap, que li agrada i que l’interessa.  Per tant, la importància i la necessitat que es té com a mestre de conèixer a cada un dels alumnes que tens a l’aula i a les seves famílies respectives.

Per altra banda, la pel·lícula et fa pensar en la importància de la relació família-escola. Aquesta, és una tasca imprescindible  perquè en aquesta relació és on els infants tenen les primeres pautes socialitzadores i on s’estableixen els vincles d’afecte i de relació que seran els que romandran durant tota la vida.  A més, la complicació de treballar amb les famílies, el vocabulari o la manera de fer veure que potser no s’està actuant de manera correcta o suficient pel bé i la salut de l’infant, com fer veure a la família que potser necessita ajuda, atenció de casa amb els deures per exemple.

Per tant, la comunicació, en relació a l’anterior aspecte, permet als mestres a conèixer millor els infants, a veure quins són els seus interessos, saber què fa a casa, com es comporta i sobretot per compartir punts de vista o l’evolució del nen o nena.

SER MESTRA

Tenint en compte que és l'últim any de carrera, des del seminari de pràctiques avui hem fet una activitat on s'havia de reflectir de manera original que és ser per nosaltres una mestra, que significava ser mestra i que comportava. I vam fer una comparació d'una mestra amb un pop. Perquè per el grup ser MESTRA significa: ser una persona que tingui unes destreses i uns coneixements necessaris per a contribuir al creixement i a l’aprenentatge dels infants en l’àmbit social, cognitiu, emocional, motriu… Una persona propera, amb les quals els infants es sentin còmodes, segurs i bé. Perquè hauria de ser una persona afectuosa, que sap escoltar de manera activa, o sigui que es preocupa pels seus infants i vol ajudar, conèixer-los, i empàtica. A més, ha de ser una persona segura de si mateixa, expressiva, optimista i feliç, per tal de transmetre tot això als infants, ja que és com el mirall d’ells, un dels models a imitar.

Per altra banda, ha de ser una persona intel·ligent, observadora, reflexiva, que documenti i que vulgui sempre aprendre més. Perquè així sempre voldrà millorar la seva acció educativa, voldrà rebre crítiques constructives sense por al error, i farà el possible per poder canviar, aprendre per tal de fer el millor que pugui per ajudar als seus infants. També, ha de ser tolerant, i amb una ment oberta, per acceptar a cada u tal i com és.

A més, també creiem que ha de ser una persona creativa, entusiasta  i emprenedora a l’hora de pensar què fer a l’aula, fent programacions, fent canvis d’activitats si veu que la classe no funciona, o no tira endavant. 

I per últim, i no menys important, una mestra ha de ser pacient, saber esperar i deixar temps al infant, ja que cada infant té el seu ritme, la seva manera de fer, i necessita el seu temps per apropar-se a tu, o per fer una cosa, per demanar-te ajuda o per expressar-se. Per tant, sobretot ser pacient i no posar presses.

Aquest llibre és de la Berta Vila i cristina Cardo. La Berta és  una mestra de l’escola bressol municipal La Cuca Fera de Tona (BCN)  a més de ser professora de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Vic. La cristina és mestra d’educació infantil de l’escola bressol municipal la Tona (BCN).  Aquest llibre ens explica les innovacions que han anat fent, la introducció de noves maneres de treballar, de nous materials i de noves propostes de creativitat.  I m'ha servit per fer la meva intervenció a l'escola de pràctiques on estic, malgrat es parli del primer cicle, les meves activitats han estat realitzades a un grup de p4.

“Los adultos prevén pinter en un lugar expresamente preparado. Los niños y niñas pintan a gusto incluso en el polvo o con una esponja húmeda sobre la mesa mientras limpian.” (Ritscher, 2003) A partir d’aquesta premisa ells es van proposar com objectiu la investigació d’accions quotidianes i innovar en el dia a dia per trobar nous camins d’aprenentatge.

Doncs, aquest llibre et facilita noves propostes que pretenen estimular els sentits, coneixer en profunditat l’experimentació directa, oferir diverses possibilitats de descobriment, descobrir sensacions i experiències més properes del nostre entorn i sobretot gaudir jugant.

Aquest llibre consta de sis apartats, que són els següents on pot aparèixer una basant teòrica i l’altre més pràctica:

1. Manipulamos, experimentamos, investigamos, aprendemos?

En aquest capítol ens defineix correctament els conceptes com: manipulació, experimentació, experiència, manipular, experimentar. Per després parlar de la importància del desenvolupament cognitiu i psicomotor. Després parla del joc, i de la importància que te el joc en aquesta etapa sobretot. Ja que el joc ajuda al desenvolupament i creixement dels infants. és la millor manera d’aprendre i conèixer, perquè gràcies a ell el infant pot explorar, conèixer l’entorn, les persones i els objectes; ajuda a construir el propi jo i aprèn a relacionar-se amb els demés. Molts psicolegs, pedagogs i mestres consideren el joc molt important pel desenvolupament global dels infants. per tant, s’ha de potenciar tan a casa com a l’escola. Tenint en compte sempre l’organització de l’espai, del temps i dels materials, que són tres factors que poden ajudar a què el joc sigui significatiu per ells i més ric d’aprenentatges.

2. El despertar de los sentidos: Desarrollo sensorial. Desarrollo de las percepciones

El segon capítol parla dels diferents desenvolupaments.

Desenvolupament sensorial: les persones i els animals tenim cinc sentits, que ens ajuden a reconeixer informació del mon que ens envolta, fins i tot quan estem dormint ens envien senyals sensitives. El sistema nerviós coordina moviments, rep i respon als missatges de l’exterior.

Des del moment que neixem comencem a utilitzar els sentits, no obstant, es van desenvolupament en diferent ritme. Són el mitjà per adaptarnos i coneixer el nostre entorn. Ens ajuden a identificar el plaer del dolor, on és obvi que les situacions placenteres són més satisfactories per l’aprenentatge. Així que, desde l’educació infantil hem de satisfer les necessitats dels infants perquè quan estiguin satisfets puguin estar oberts al joc, socialització i en crèixer.

Desenvolupament de les percepcions:  les sensacions apareixen quan el nostre cos começa a reaccionar davant d’un estímul i aquest ens arriba a través dels òrgans sensorials. però a partir d’aqui, quan les sensacions arriben a la consciència de la persona i són analitzades és quan podem parlar de les percepcions.

les primeres percepcions apareixen a les 4 -8 setmanes del naixement, quan comença a mantenir contacte amb el seu entorn i a explorar l’ambient que l’envolta. i així comença la seva exploració. A mida que va rebent gran quantitat de sensacions a través dels òrgans va madurant el desenvolupament cortical i va adquirint noves experiencies, les quals es van convertint en percepcions cada cop més conscients.. per tant, per un bon desenvolupament de les percepcions necessiten gran riquesa de sensacions i això serà possible si deixes explorar i l’oferim gran riquesa d’estímuls.

I després parla de cada un dels sentits per separat.

3. Nos implicamos? En el aula. Con los niños y niñas. Con las familias

Tot seguit, ens parla de l’aula amb els infants i les famílies. També de quina manera podem observar i reflexionar sobre les nostres accions com a mestre i sobre la  nostra pràctica educativa a l’aula per així anar millorant i anar aprenent. Crec que aquesta part teòrica que ens presenta aquest llibre és important tenir-la en compte no solament per aquest tema si no per qualsevol altre metodologia que podem dur a terme a l’escola. Ens serveix per veure el dia dia d’una escola bressol, o allò que tindria que ser per formar una comunitat educativa de qualitat, creant un bon context on els infants puguin aprendre. Aquest, també emfatitza en el tema dels vincles positius ja que, les relacions afectives amb els infants ha de ser imprescindible perquè els alumnes es sentin segurs, acollits per aprendre i desenvolupar-se.

4. Observamos y reflexionamos: Acerca de las acciones. Acerca de nuestra propia práctica

En aquest, es centra en el procés d’avaluació. L’evaluació és un instrument d’acció pedagògica, perquè ens permet analitzar a través de l’observació fins a quin grau son afectives les intencions educatives de tot allò que ens proposem a l’aula. per tant, en aquest capítol es pregunta: què observem?, com observem?, quan observem?  De manera, que aquest capítol considero que té molt a veure amb un procés de documentació, ja que t’explicita la importància d’observar i veure tot allò que et passa al voltant, per alhora fer-te reflexionar i replantejar-te coses, ja que és un procés que mai acaba.

5. Materiales de exploración: Materiales naturales. ¿Por qué los utilizamos?  A més, parla sobre la importància que tenen els materials a l’hora de fer les activitats i ens explica la importància de saber escollir els materials adequats per fer l’activitat pedagògica.

6. Propuesta de actividades

En aquest últim capítol expposa diferents idees i propostes per estimular els sentits, manipular, experimentar, investigar i aprendre a jugar amb materials de la nostra vida quotidiana. 

Per concloure, és un llibre que tota mestre d’Educació infantil ha de tenir per utilitzar-lo com a guia per dissenyar i participar en activitats de manipulació i experimentació en aquesta etapa o també es pot fer servir per el segon cicle, tot modificant-les a mida del nivell. ja que jo he estat amb un grup de P4 i aquest llibre m’ha servit per poder portar a terme la meva intervenció.

El monstre de colors

Avui us presento un llibre que serveix per treballar les emocions amb els més petits. Es diu el monstre de colors i tracta de un monstre que no sap que li passa. S'ha fet un garguix d'emocions i ara li toca desfer l'embolic. Aquest, coneix a una nena, la qual l'ajudarà a identificar les seves emocions.

És un conte que identifica les emocions amb els colors, per tant et dona molt joc de treballar-lo dins de qualsevol tema, si interessa. Per exemple, personalment el vaig treballar dins d'una intervenció de les emocions i també dins d'una de Joan Miró, relacionant-ho amb els colors que utilitza l'artista al fer les seves obres. A més, hi ha molts blocs que l'han utilitzat i expliquen moltes activitats per fer amb infants del cicle d'infantil. 

Anna llenas (2012) El monstre de colors. Barcelona: editorial flamboyant

Educació lenta

“Se necesita reducir la velocidad y propiciar momentos de silencio, que eviten mirar dentro y buscar los propios recursos. Y la escuela deberá abrir puertas y enseñar a los niños a amar el aprendizaje, a hacer preguntas para que cada uno encuentre su camino.”[1]

Aquesta frase, és la base del pensament de Carl Honoré. Aquest autor critica la societat, la família i l’educació d’ara, ja que vivim en un món ràpid, sempre anem amb preses, amb l’agenda plena, estem atrapats a la rutina, a la velocitat i perdem de vista tot el demés, tot passa sense adonar-nos.  I això afecta a la salut personal però també a l’educació del infant.

L’article que hem llegit, està molt bé, fa una crítica a la societat, en base a que el infant occidental, el d’ara no funciona ja que hi ha una cultura management. A partir d’una globalització econòmica, una cultura consumista i canvis demogràfics creiem que tot ha de ser perfecte, volem tot, i en l’educació utilitzem molts llibres, les millors tecnologies, jocs molt cars però no es té en compte per exemple, el joc espontani. Estem a una societat on el infant és com un adult, el pressionem perquè cada vegada ho siguin abans i alhora els tractem com nens incapaços i massa petits per segons que, com per sortir de casa, anar sols pel carrer,...

I és veritat, és com es viu ara, com visc jo cada dia. Sobretot ho noto amb com vaig corrents agafar el tren, igualment que no arribi tard, amb preses; ja em poso de mal humor si el tren no arriba a l’hora en punt; estic amb el peu tremolós quan es para entre dues estacions; com faig les coses pensant en el que he de fer després, en que tinc poc temps, ... I quan anava a l’escola també, recordo quan vaig aprendre a llegir, jo llegia molt lenta, i tots els de classe reien, la mestra ja els hi va dir als meus pares que tenia problemes de lectura, que potser no veia bé, vaig anar a l’oculista i si, segons el oculista tenia vista cansada, però es van adonar que seguia llegint lent.

I això és un dels fets que ara pensant, no vull que passi quan jo faci classe. Quan jo sigui mestra vull que es tingui en compte els ritmes de cada infant, perquè ara es viu a un ritme ràpid, i no s’accepta l’error i això només fa que endarrerir el creixement dels infants i provocar-los ansietat. 

Vull que els infants aprenguin a aprendre per això hauré de deixar espais perquè explorin el món a la seva manera, el seu ritme, per crear, inventar,  per pensar, per experimentar, però sobretot per jugar. Ja que el joc, com va dir l’any passat la Mari Carmen Diéz a la conferència:  “El joc estimula la intel·ligència, les capacitats motrius, el llenguatge, els processos de simbolització, la creativitat i les relacions. Els infants aprenen jugant. Les criatures quan juguen gaudeixen, s’embolcallen en el seu món fantàstic i entren en el món d’aprenentatge des d’una situació de plaer i no d’obligacions o d’exigències.“

Per tant, està molt bé aquest article, però és un extrem. Hem d’educar a la velocitat justa, ni molt ràpid,  ni molt lent.  Hem de fer les coses el millor possible i no el més ràpid.  Hem d’educar adaptant-nos als ritmes dels infants, i ajudar a cada u a trobar el seu camí, el seu potencial.  I educar s’entendria com un procés multidireccional i de socialització,  mitjançant el qual es transmeten coneixements, cultures, costums, valors i formes d’actuar és saber posar límits quan és necessari.

---

[1] FREIRE, H. “Carl Honoré. El tiempo de ser niño”. Cuadernos de Pedagogía. Nº 407 Monográfico, p. 46 – 50.