Usos educatius dels blocs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.

La classe que vam fer el dia 29.9.11 va ser sobre el llibre que havíem de llegir de Francesc Balagué i Felipe Zayas, Usos educatius dels blocs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.


Vam estar parlant del llibre, i ara parlaré d'alguns temes que vam ressaltar com la web 2.0, la blogosfera, l'alfabetització i la immigració digital.
La web 2.0 és una nova web, una representació de l'evolució de les aplicacions tradicionals cap a les aplicacions web enfocades al usuari final. Es tracta d'aplicacions que generen la col·laboració i serveis que substitueixen a les aplicacions de l'escriptori.
També s'anomena web social per les implicacions que té a nivell de la societat, que els mateixos usuaris decideixen, creen i comparteixen els continguts i sobretot perquè és una estructura que està penetrant en tots els àmbits. O sigui que és una web basada en comunitats on els usuaris són els creadors del contingut on per damunt de tot hi ha la comunicació.

La Blogosfera és un terme amb el qual s'agrupa la totalitat de weblogs. És un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global. Per tant, els blocs estableixen una nova concepció de validesa i fiabilitat perquè hi ha indicadors de qualitat i fiabilitat que ens permet orientar-nos una mica entre tanta informació.

O sigui que quan parlem de blogosfera educativa  ens referim a xarxes de blocs relacionades amb contexts educatius. I com podem veure al llibre hi ha diferents tipus de Edublocs (blocs educatius):
- Blocs de centre, que generalment constitueixen en revistes digitals que integren textos infromatius, d'opinió, de creació,..
-Blocs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat
- Blocs de professors (individuals)
- Blocs d'aula que es poden classificar segons la seva funció entre bloc del professor, bloc col·lectiu (professor + alumnes) o bloc de l'alumne.
I per últim l'alfabetització digital és una de les implicacions destacades a escala social però també educativa que ha acompanyat a l'evolució de la web 2.0. Ens trobem a un nou model de comunicació i gestió d'informació a través d'Internet, nous usos i noves tecnologies, on el context educatiu requereix nous enfocaments, metodologies i estratègies per poder abordar-lo.
Per tant hi ha una distinció entre nadius i immigrants digitals. Els nadius són aquells que van néixer entre els 5 i 15 anys enrere, la primera generació que ha crescut immersa en aquest model tecnològic i els immigrants són aquells que han nascut abans del 1960, aquelles que s'han d'adaptar a quest model i aprendre-ho tot de nou.  

L'art de saber escoltar

Un cop llegit un capítol del llibre L'art de saber escoltar de F. Torralba (2006) podem copsar la diferència que hi ha entre escoltar i sentir. 

El verb escoltar és un acte volgut, totalment lliure i per això la nostra escolta es selectiva. No escoltem per casualitat sinó que escoltem perquè ho hem desitjat, prèviament. I aquest desig d'escoltar algú ¿què el desperta? Doncs la nostra intuïció, que parteix d'una mirada atenta que converteix l'altre en un subjecte d'interès. Aquesta intuïció pot ser equivocada i quan és així experimentem un sentiment de frustració.  El problema de l'escolta és que com és selectiva escoltem els qui creiem que hem d'escoltar però no els qui, de fet, mereixen ser escoltats; això és una forma implícita de discriminació. L'escolta exigeix preparació, disponibilitat interior o predisposició a escoltar perquè sinó és impossible. L'escolta és un exercici que comporta esforç i només amb molta constància pot coronar-se perfectament. 

Escoltar és atendre i entendre les raons de l'altre sense alterar-les ni manipular-les. És adoptar la forma receptiva, fer-se recipient per rebre i acollir les paraules d'un altre. 

En canvi, el verb sentir és percebre un so, és un acte natural, fisiològic, que no està regit per la nostra voluntat. Nosaltres, per exemple, estem a la ciutat de Barcelona i sentim els sorolls dels cotxes, els clàxons, els timbres de les bicicletes, etc... nosaltres els sentim involuntàriament sense poder decidir no fer-ho.  

Tradicionalment, l'acció educativa s'ha centrat en l'acte de parlar i ha subestimat el valor de l'escolta. No ens han ensenyat a escoltar i aquest és un exercici tan difícil com la parla. Atès que l'escolta és la condició de la possibilitat de parla, hauríem d'ensenyar als infants a escoltar, a adoptar una actitud receptiva, a concentrar-se en un pensament, en una idea , a donar-li voltes una i altra vegada. Preparar-los perquè puguin ser capaços de concentrar-se, de tenir voluntat de desxifrar el missatge de l'altre i d'entendre què diu i, sobretot, perquè diu el que diu. 

Interactivitat

En aquest vídeo el que veiem és l'avenç que ha tingut la tecnologia en els darrers anys; com l'ordinador ha passat de ser una màquina de càlcul a una màquina per comunicar-nos.

D'aquest vídeo cal destacar les aportacions de diferents persones:

V.Bush que és el que va proposar aquesta idea per millorar la comunicació entre els científics, imaginant que una màquina pogués arribar a operar com una ment humana, per associació d'idees (concepte també parlat pel filòsof Hume). A diferència dels llibres tradicionals en paper, que es van llegint linealment, amb internet utilitzem punts de connexió per accedir a altres conceptes. Però degut a les limitacions informàtiques no es va poder fer.

T. Nelson que parla dels conceptes:

• Hipertext:  Un conjunt de pàgines que s'enllacen entre elles i formen una xarxa.  
• Hipermèdia: Un funcionament per mitjà d'enllaços i alhora incloïa imatges, sons i text. 

I per últim de  D. Engelbard que en crear el ratolí va permetre una interacció amb l'ordinador.

Presentació

Benvinguts al meu blog! 
Un blog és una pàgina web senzilla que consisteix en uns paràgrafs d'opinió, d'infomació i d'enllaços, organitzats cronològicament des del més recent al primer que es va publicar.
La intenció d'aquest blog és publicar les diferents activitats que em proposen al grau d'educació infantil a la Universitat Ramon Llull "Blanquerna", amb la finalitat d'aprendre coses noves gràcies al meu esforç i al dels meus professors i professores per poder arribar a ser una bona mestra i, alhora, compartir l'aprenentatge amb els meus visitants.
Vull que sigui una bona eina on la gent pugui trobar diferents recursos sobre l'educació infantil. 

www.guiainfantil.com