Documentar, una mirada nova

Llibre llegit a seminari que ens parla de la documentació i de la importància que el fet de documentar pren en el dia a dia de l'escola amb els infants més petits. El llibre ha estat elaborat per la Xarxa territorial d'Educació Infantil de Catalunya i va ser precedit per una Mostra Itinerant que recollia la feina feta durant els darrers anys per part de mestres de la Xarxa. 

Documentar és mostrar, ensenyar els processos que fan els infants en situació d'experimentació i aprenentatge; és fer visible els processos educatius, és traduir o captar en imatge i descriure amb text la vida a l'aula. Aquesta manera de fer té la reflexió com a eina important per a la millora. És una oportunitat de poder donar visibilitat a la imatge d'infant competent, adult i d'educació, que es construeix en una realitat determinada. Això vol dir que és una eina imprescindible per conèixer o entendre els processos de les activitats educatives. La reflexió millora la feina de cada dia i ordena el pensament educatiu. 

Portada del llibre

La finalitat d'aquest llibre és mostrar la importància de la documentació i de l'acció de documentar com una forma de reflexió sobre la pràctica educativa que porta a una millora de l'educació i a una manera concreta d'entendre aquesta, on el protagonisme és sempre de l'infant. La intenció del llibre és mostrar una manera de fer en una escola que parteix del convenciment que els infants són competents i els hi ofereix el necessari perquè puguin desplegar les seves competències i convertir-les en habilitats.

Mestres o futurs mestres: llegiu el llibre si teniu l'oportunitat, val la pena!



Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya (2009):  Documentar, una mirada nova. Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona
                                           

Programari lliure

Un programari és un conjunt de programes informàtics, un sistema operatiu, entorns d'escriptori, controladors de dispositius, servidors,...exactament un conjunt d'aplicacions. 

Hi ha diversos tipus de programari:

El programari convencional, aquell que limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi modificacions, etc. 

El programari lliure no només ens referim a les aplicacions, sinó també a altres tipus de programes  que li donen vida a l'ordinador. Però programari no és el mateix que maquinari, ja que no són components necessàriament lligats. És aquell programari que garanteix simultàniament  quatre llibertats: usar-lo, estudiar-lo, restribuir-lo, introduir millores i ferles publiques.

I el programari de codi obert, aquell que ofereix la possibilitat d'accedir al seu codi font i garanteix el dret d'estudiar-lo, modificar-lo, etc.

Cada programa està format per un conjunt de línies de codi escrites en alguns dels múltiples llenguatges informàtics, i això se li denomina codi font del programa. Que és un conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar un programa i normalment s'emmagatzemen a la memòria de l'ordinador. I el codi pot ser tancat o obert, o es pot escollir entre llicencies per a regular el seu ús, copia,... (llicències lliures, llicències no lliures com MS Out look, MS Ofiice,...) que determina si el programari és lliure o no. 

Però lliure no vol dir gratuït, perquè pot ser lliure i haver de pagar com manuals CD/ DVD o privatiu i gratuïts com Shareware.

Mapa conceptual del programari lliure - wikipedia

Els petits samurais

Un nou sistema d'educació està tenint molt èxit al Japó des de fa uns anys: Kahuasaka. Es tracta d'una educació "sense roba". Els infants van amb pantalons curts, sense samarreta i una gorra que és d'un color o un altre depenent quin curs està fent, tant a l'estiu com a l'hivern.

Aquest tipus d'educació, destinat a reforçar el cos i l'esperit, té força èxit. És una escola religiosa on fan una pregària diària: "les gràcies a Déu". El curs dura 200 dies i les classes són de dilluns a dissabte però comencen l'abril per acostumar-se a anar sense samarretes quan arribi la calor. En el reportatge també es mostren mares parlant, una d'elles manifesta que porta al nen aquesta escola perquè avui en dia estem massa protegits i, d'aquesta manera, els infants reforcen tant el cos com la ment portant-se a terme uns canvis psicològics i físics positius. 

Els infants d'aquesta escola surten cada dia a córrer un quilòmetre abans de fer classe; també fan un minut de meditació i un cop per setmana es dediquen a fer neteja. Amb tres anys ja llegeixen i amb sis anys ja reconeixen 350 ideogrames en estructures japoneses. Una altra mare opina que és bo perquè quan arriben a primària van molt més avançats que la resta. 

L'objectiu d'aquesta educació tan especial de l'Escola Maternal de Daini Hitaki és blindar tant els cossos com els esperits, fer els infants més forts en base a unes normes de comportament molt estrictes, on no només és important el fet de la vestimenta sinó també els exercicis físics diaris que realitzen.

30 minuts programa de TV3

Teràpia amb dofins

Havíeu sentit mai parlar d'una tècnica prenatal amb dofins per afavorir el desenvolupament neurològic i psicomotor del nadó?  Doncs en aquest vídeo hi parlen i es creu que el contacte de dones embarassades amb dofins pot augmentar la capacitat d'aprenentatge del nadó després del naixement. El so que emet el dofí ajuda a integrar i sincronitzar els hemisferis cerebrals i ofereix relaxació a la mare.

Que creieu vosaltres? Penseu que aquesta teràpia pot funcionar?

L'escola mata la creativitat

Aquest vídeo, que hem vist a classe de COED, presenta una conferència de Ken Robinson qui diu que les escoles maten la creativitat o la capacitat de innovació. La conclusió que treu és que el món canvia però que hem de trobar la manera perquè els nens no deixin d'aprendre i buscar la manera perquè la diversitat de capacitats puguin viure alhora i bé. 

Podem comparar la conferència d'en Robinson  amb algunes aportacions d'en Francesco Tonucci, conegut també com a "Frato", pensador, psicopedagog i dibuixant italià. Tonucci critica l'escola actual i proposa varies modificacions tant a l'escola com a la seva forma de treballar. Una de les coses més importants que planteja és que cal donar més llibertat als infants. Tonucci té clar que l'escola hauria de formar persones que fossin capaces de respectar-se, ser individuals, lliures, tenir les seves propies opinions, persones més decidides a formar les seves capacitats. Aquest psicopedagog considera que l'escola hauria de ser més oberta a les opinions dels infants.

Com a pedagog, diu que el mestre o la mestra és una peça essencial en l'educació dels infants i que caldria potenciar més la relació entre la família i l'escola. Ell considera necessari un canvi de model educatiu: caldria que el model tingués en compte les competències de l'infant, al qual s'ha d'escoltar i aconseguir compartir els seus coneixements amb els demés companys i companyes ja que se'ls ha de preparar per a la vida en societat. Per últim també diu: "l'escola ha de ser un lloc bo, on es pugui respirar cultura, música, art i sigui agradable i còmode. S'ha de preocupar en oferir a tot el món aquelles bases, motivacions, models culturals imprescindibles per construir el patrimoni de coneixement, habilitats i competències."

Dos dibuixos seus per reflexionar:

Francesco Tonucci és llicenciat en pedagogia per la Universitat Catòlica de Milà. Des de 1966 és investigador a l’Institut de Ciències i Tecnologies de la Cognició del Centre Nacional de Recerca (CNR) italià. Al 1997, el primer ministre el nomenà president del Comité TV-infants per elaborar un codi d’autorregulació. Des de 1991 és el creador i director del projecte internacional “La ciutat dels infants”, que proposa canvis en les ciutats assumint als infants com a paràmetre ambiental i de sostenibilitat i que coordina actualment una xarxa d’aproximadament 200 ciutats a Itàlia, Espanya i Amèrica Llatina. El 2003 és nomenat professor honorari de la Pontifícia Universitat Catòlica de Lima. També és membre del Consell Editorial de les revistes Revista Europea de Psicologia de l’Educació, Investigació a l’escola, Conflicte, Cooperació en matèria d’educació i Edugo. Des de 1968, sota el seudònim de Frato, dibuixa caricatures i tires còmiques que acompanyen les seves activitats de recerca. Entre les seves publicacions més recents cal destacar: “La ciutat dels infants” (1996), “Quan els infants diuen: prou!” (2003), “Fratografies” (2004), “Benvingut Joan” (2006), “Frato, 40 anys amb ulls d’infant” (2007), “Amb ulls d’avi” (2007), “Los niños nos miran” (2010).

Delicious

El delicious és una gestió Bookmark. Ara us preguntareu que és un bookmark veritat?
Doncs un bookmark és un servei de gestió "preferits" en línia. Gràcias aquest pots estalviar-te temps amb enllaços més ràpids per arribar a les teves webs preferides, i alhora pots guardar i organitzar mitjançant etiquetes per trobar-los més facilment.

Per tant, el DELICIOUS és una pàgina que serveix per gestionar adreces d'interès social a través de la web. Permet pujar a la xarxa les adreces d'interès que es van emmagatzemant des del navegador localment al ordinador. I també facilita l'ordre de les pàgines que tu guardes amb paraules clau, les etiquetes, una aplicació que també té el bloc. Que no només permet agrupar-les sinó també permet compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui a desat un determinat enllaç.
El meu Delicious

Una presentació que explica que és i com serveix:

Del.icio.us Qué es y cómo usarlo

View more presentations from Lourdes Barroso

Capacitats perceptiu motrius

Les capacitats perceptiu motrius són el primer recurs que tenen els nens i les nenes per comunicar-se i relacionar-se amb el món que els envolta. A partir del propi moviment els infants hauran d'aprendre a conèixer el seu propi cos i a utilitzar-lo com a mitjà d'expressió i d'intervenció en el medi, per poder construir la seva identitat personal.

Per tal que l'infant pugui prendre consciència del seu propi cos i facilitar aprenentatges motrius, autonomia, acceptació i autoconeixement,  cal estimular les seves capacitats perceptiu motrius, que són habilitats que s'aprenen i adquireixen a mesura que es practiquen.
 Aquestes habilitats són: 

1. Espacial: l’espai no és només el que ocupem o on ens movem, en ell s’insereixen dades de l’experiència que passen a formar part del nostre pensament. Aquesta funció de retenir rutes, trajectòries és la que caldrà potenciar. I com es pot estimular? La millor manera d’estimular l’orientació i l’evolució lúdica és mitjançant danses, coreografies grupals d’aeròbic...mitjançant la distància.
2. Temporal: el temps pertany al món relatiu. En l’educació física podem definir el temps com la durada que separa dues percepcions espacials. L'habilitat temporal s'estimula mitjançant el ritme: amb exercicis del ritme propi (cor i respiració) o altres amb sincronització de música i moviment. 
3. Quinestèsica: consisteix en la utilització de tots els nostres sentits per poder obtenir informació del nostre entorn.
4. Lateralitat: és un procés cerebral que s'adquireix des del naixement fins els 6 anys. Consisteix en l’estructuració de les ordres entre els hemisferis cerebrals. S’ha d’afavorir aquest procés mitjançant el desenvolupament correcte de la motricitat.
5. Equilibri: Es manifesta en qualsevol postura i l’estimulem fent qualsevol moviment.
6. To postural: desenvolupament dels músculs, que s’estimula practicant qualsevol exercisi.
7. Respiració: capacitat de respirar que es pot millorar amb l’exercisi físic.

Aspanion 2010 - Rep. Documental ByN 033

Les Etiquetes

Les etiquetes són paraules que defineixen de forma breu o resumida un tema de les entrades. Poden constar d'una paraula o varies.
Serveixen per classificar, organitzar o agrupar un contingut. Alhora per ajudar als usuaris en la seva navegació, perquè trobin abans el que es busca amb referència al tema que els interessa, o sigui per assegurar una millor navegació independentment d'on les col·loquis.

Per que quedi més clar les etiquetes del blog agrupen les entrades pels temes del que parlo, com per exemple una de les meves etiquetes es GTIC, on hi ha tots els temes tractats en aquesta assignatura. Cosa que en el programa Flickr, les etiquetes serveisen per agrupar les fotografies per temes ( paisatge, animals,...).

Així que si voleu aprendre a posar, les etiquetes és un Gadget que has de trobar a la finestra del blogger que posa:disseny i et dona la possibilitat de canviar el nom, com ordenar-les etc.. com podem veure aquesta imatge.

I en el moment que ja teniu aquest Gadget afegit, les etiquetes que que posis ja sortiràn al cantó de la pàgina i tu podràs anant afegint gràcies a l'aplicació qui ha a la mateixa finestra que crees una nova entrada:

El Rotlletó

El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; 

el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. 

Nou pometes té el pomer de nou una, de nou una;

nou pometes té el pomer de nou una se'n caigué.

Si mireu el vent d'on ve, veureu el pomer com dansa;

si mireu el vent d'on ve, veureu com dansa el pomer.

Per què?

Per què tenim les dues mans? Dues mans? Dues mans?
Per què tenim les dues mans? Dues mans?
Les mans són fetes per picar, per picar per picar.
Les mans són fetes per picar, per picar.

Per què tenim el nostre cap? Nostre cap? Nostre cap?
Per què tenim el nostre cap? Nostre cap?
El cap serveix per dir que si, dir que si, dir que si.
El cap serveix per dir que si, dir que no.

I les orelles per què són? Per què són? Per què són?
I les orelles per què són? Per què són?
Tenim orelles per sentir, per sentir, per sentir.
Tenim orelles per sentir, per sentir.

La nostra boca per què és? Per què és? Per què és?
La nostra boca per què és? Per què és?
Tenim la boca per cantar, per cantar, per cantar.
Tenim la boca per cantar, per cantar.

Per què tenim els nostres peus? Nostres peus? Nostres peus?
Per què tenim els nostres peus? Nostres peus?
Els nostres peus són per dansar, per dansar, per dansar.
Els nostres peus són per dansar, per dansar.


"Cançoner, L'esquitx 4"

Google Docs

Google Docs és un programa gratuït basat en web per crear documents en línia amb la possibilitat de col·laborar en grup, ja que pots compartir el document amb qui vulguis i els dos podeu estar modificant alhora. Aquest programa inclou un processador de texts, un full de càlcul, un programa de presentació bàsic i un editor de formularis destinats a enquestes.

Com tot programa té avantatges i inconvenients.

L'avantatge és que només crees un document i no has d'anar enviant i tornar-ho a passa quan està modificat sinó que es modifica en un i s'actualitza automàticament. 

En canvi te limitacions com que el processador de text només pot tenir fins a 500KD, el full de càlcul només pots obrir 11 fulls i el treball de presentacions només les pots exportar quan ocupen menys de 10 MB. 

Però si voleu saber més sobre Google Docs seguidament teniu un vídeo i una presentació:

Google Docs 1

View more presentations from Daniel I. Krichman

Per penjar-ho al bloc que sabeu fer-ho?
Per si no sabeu és molt senzill. Obres qualsevol document i vas a la pestanya de FITXER a PUBLICACIÓ AL WEB i et surt una finestra amb el codi si prems a INICIAR LA PUBLICACIÓ i després has d'inserir el codi embed. 

Canal RSS

El canal RSS (Really Simple Syndication) és una forma molt senzilla perquè puguis rebre directament al teu ordinador o en una pàgina web -a través d'un lector RSS- informació actualitzada sobre les teves pàgines webs preferides, sense necessitat de visitar-les una per una. Aquesta informació s'actualitza automàticament. 

Per rebre notícies d'una pàgina, aquesta haurà de tenir disponible el canal RSS. 

L'avantatge d'aquest canal és l'agilitat, ja que és fa innecessari haver de descarregar imatges i altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. 
Quan tu et subscrius a una pàgina per seguir-lo, et dona la possibilitat d'on guardar aquesta pàgina i una d'elles és el iGoogle, una pàgina principal personatitzable que permet crear un quadre de busca de Google i tots els "gadgets" que permetin accedir a activitats o a informació de tota web, per el que no tindràs que sortir d'aquesta pàgina iGoogle. 

Bloc o wiki?

Un bloc és un diari interactiu personal a Internet. És dissenyat com un diari amb la data de cada publicació per a què la persona que escriu i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat cronològicament. El bloc possibilita que els lectors puguin escriure comentaris, tot i que l'autor també ho pot administrar o, fins i tot, no donar-hi accés.
Té unes característiques que n'afavoreixen l'ús en processos d'ensenyament - aprenentatge dins d'una pedagogia constructivista. El bloc donarà als alumnes motius per escriure amb propòsit i per a uns destinataris diferents del professor. Per tant la pràctica a l'escola d'un bloc pot ser beneficiosa i pot afavorir els aprenentatges del alumne. Perquè els blocs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar.
Un wiki és un lloc web col·laboratiu. ´És una col·lecció de pàgines webs que poden ser editades per tots els usuaris. Els usuaris poden, d'aquesta manera, crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut de la pàgina web. Normalment tots els wikis tenen historial amb totes les modificacions i això facilita poder recuperar informació que ha estat eliminada o desfer edicions si els canvis no agraden. També té la possibilitat, igual que els blocs, de protegir la pàgina web.

El wiki ens aporta uns valors intangibles de gran importància educativa. Comporta respecte a les regles de la Viquipèdia així com l'observació de la legislació sobre la propietat intel·lectual. Permet posar en pràctica els objectius educatius de la competència digital (combinació de coneixements i habilitats, capacitats en conjunció en valors i actituds per assolir l'objectiu de manera eficaç i eficient amb eines digitals) i l'exercici de responsabilitat i com diu Reneé Fountain els wikis tenen altres valors com:
- Democràcia
- Dinàmica
- Promou l'escriptura
- Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics
- Amplifiquen la interacció
- Promouen la negociació
- Faciliten l'edició col·laborativa i oberta
- Promouen el voluntariat

I si voleu saber més sobre aquests dos recursos us poso dos presentacions del Slideshare, que és una pàgina web que et permet penjar les teves presentacions, on mostra semblances i diferències entre aquests dos recursos: 

Blogs y Wikis

View more presentations from Tíscar Lara

Blocs o Wikis?

View more presentations from lourdes.domenech

El cargol

Do re mi

DO RE MI, al jardí.
MI FA SOL, hi ha un cargol
FA MI RE, molt lleuger
MI RE DO, tot rodó.

DO SI LA, se'n va anar
SI LA SOL, ell tot sol
LA SOL FA, a viatjar
MI RE DO, cap al Japó.

És una cançó didàctica que serveix per aprendre les notes d'una partitura.

"L'aprenentatge és experiència, la resta és informació" Albert Einstein

Per a Fernando Alberga, professor de secundària i expert en educació, tots els infants podrien ser Einstein si els motivessim de forma adequada.



www.drgen.com. "Anécdota de Einstein: de niño no hablaba."

FONTS: 

Entrevista a La Vanguardia:

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110927/54221476661/todos-los-ninos-pueden-ser-einstein-si-los-motivas-bien.html

Entrevista a TV2 (video) : 
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-14-05-11/1101310/

Bloc pedagogico: 
http://www.pedagogia.es/motivacion-tipos-motivar/

Joc del dimecres: 
http://intercentres.cult.gva.es/cefire/46401840/infantil/descarregues/compartim/joc_dimecres.pdf

A Einstein el van diagnosticar com a fracàs escolar però va canviar gràcies a la motivació i un mètode concret. Va ser alumne d'un professor que va fer que per primera vegada sentís que el valoraven i que creien en ell. Va sentir afecte!

Per motivar un infant aquest ha de sentir que confies en ell; una simple mirada aprovatòria d'un professor estimularà a l'alumne. Només educa qui estima algú.

Segons Fernando Alberga, el problema de l'escola és que posa el focus en la sanció, fomenta la por a l'error quan l'hauria de posar en l'encert i la creativitat. Aquest professor de secundària dedicaria l'educació primària a aprendre a llegir i escriure bé, perquè no aprens coses perquè ets intel·ligent sinó que aprendre coses et fa intel·ligent. Ser intel·ligent et farà feliç, perquè la intel·ligència fa que puguis resoldre problemes i el problema més difícil és ser feliç.

Res no estimula més un alumne o un fill o filla que l'afecte. Somriu i exigeix, perquè si l'infant detecta que hi confies voldrà superar-se. Ensenya'ls a superar obstacles i estima'ls de veritat, sense esperar res a canvi.

La pedagoga Cristina Conde Martín el 2007 ja va fer un estudi sobre la motivació. El que diu Conde té algunes similituds amb Fernando Alberga. Per a ella la motivació és la causa que explica determinada conducta i sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d’una manera o d’una altra, o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu.

Durant el seu estudi, Conde explica alguns factors que hem de tenir en compte per saber com motivar un alumne. Per exemple: plantejar activitats de forma lògica i ordenada, proposar activitats que utilitzin diferents capacitats per la resolució, considerar els errors com a nous moments d’aprenentatge i com a moments enriquidors, fomentar comunicació entre l'alumnat i plantejar activitats diferents i didàctiques però adquirides de situacions pròximes i properes pels alumnes.  

També he trobat un document de la mestra Rosa López Alemany que proposa el joc per fer aprendre els nens. Einstein mai va memoritzar sinó que va aprendre a partir del joc. Rosa López proposa el joc com a aprenentatge. El joc del dimecres, on cada dimecres a la classe de P3 cada infant s'emporat un joc de l'aula i l'ha de tornar el dilluns següent. Jocs fets per la mestra o per pares i mares que poden ser, per exemple: puzles, jocs manipulatius, llibres, etc. Rosa López vol demostrar que mitjançant el joc un infant pot aprendre tots els continguts curriculars, tots els conceptes del nivell de l’infant i al mateix temps fer de l'alumnat uns infants plens, equilibrats i feliços.

Els objectius que es volen aconseguir mitjançant aquest mètode d’ensenyament-aprenentatge són:

• Donar valor al joc i produir un canvi en la forma d’entendre’l i considerar-lo, perquè per ells el joc és tan important o més important que les fitxes descontextualitzades i llibres.
• Integrar els continguts curriculars de l’edat en els jocs, atenent totes les àrees, a més a més d’aspectes com l’educació emocional i afectiva o l'aprendre a pensar, perquè d’aquesta forma pot complir la màxima “aprendre és disfrutar”.
• Realitzar jocs que atenguin totes les dimensions de la persona.
• Aprendre de forma lúdica, motivadora on l'interès cap a l’activitat farà que l’assimilació dels conceptes es realitzi amb gust i plaer, aconseguint un aprenentatge significatiu, funcional, personal i lúdic.
• Potenciar la relació família i escola.
• I, sobretot, aconseguir el màxim nivell de cada infant, partint d’allò que sap i anant construint, potenciant i deixant créixer tant els qui van més avançats al temps com atenent les necessitats dels qui tenen un ritme més lent i els costa més.