Aquesta pel·lícula la vam anar a veure al cinema amb el seminari i és una pel·lícula que en un principi no penses que sigui de caràcter educatiu però després, et va reflexionar en relació la meva futura professió, ser mestra.
En relació la meva futura professió m’ha fet pensar en dues coses: Per un cantó, que si estic a una classe on hi ha un infant en aquella situació similar/ difícil, cal pensar que s’ha de fer o com s’ha d’ajudar a un infant que a casa no està bé, que està en constants canvis, desatès, el qual es tanca i és introvertit. Com es podria conèixer-lo i proporcionar-li allò que necessita ja sigui en els dos aspectes: Emocionalment, perquè es senti segur, atès, que pot comptar amb mi, que pot expressar-se, que l’escolta algú...; Cognitivament, referent a estratègies per motivar-lo, animar-lo a aprendre, a potenciar allò que sap, que li agrada i que l’interessa. Per tant, la importància i la necessitat que es té com a mestre de conèixer a cada un dels alumnes que tens a l’aula i a les seves famílies respectives.
Per altra banda, la pel·lícula et fa pensar en la importància de la relació família-escola. Aquesta, és una tasca imprescindible perquè en aquesta relació és on els infants tenen les primeres pautes socialitzadores i on s’estableixen els vincles d’afecte i de relació que seran els que romandran durant tota la vida. A més, la complicació de treballar amb les famílies, el vocabulari o la manera de fer veure que potser no s’està actuant de manera correcta o suficient pel bé i la salut de l’infant, com fer veure a la família que potser necessita ajuda, atenció de casa amb els deures per exemple.
Per tant, la comunicació, en relació a l’anterior aspecte, permet als mestres a conèixer millor els infants, a veure quins són els seus interessos, saber què fa a casa, com es comporta i sobretot per compartir punts de vista o l’evolució del nen o nena.
