Hola! Feia molt temps que no actualitzava, a causa dels examens de la Universitat, però ja sóc aquí de nou.
Aquesta setmana he començat un curs per Monitor/a de Lleure a la Creu Roja de Cerdanyola-Ripollet-Montcada.
Avui, hem treballat els valors. Què és un valor?
Aquesta pregunta és difícil de respondre. Tothom parla dels valors, sense saber que són exactament. El valor és allò desitjable que genera benestar i una societat té. Serveix per qualsevol i deu donar un benefici per la comunitat. És allò en que es creu amb totes les conseqüències, cosa que actualment molta gent l'escull i el modifica segons la seva conveniència.
Els valors estan relacionats amb l'ètica. És una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. I el dilema de com s'ha d'actuar sorgeix per l'existència de la llibertat de l'ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls.
L'ètica general estableix uns certs criteris per jutjar si una acció és bona o dolenta i per jutjar els motius i les conseqüències d'un acte. Per tant, es considera com una disciplina al fonament de l'ètica aplicada, de l'ètica individual, de l'ètica social i de les diferents formes ètiques especialitzades que ens confronten als problemes normatius del seu àmbit particular.
Per tant, aquesta foto tan coneguda de Kevin Carter, que alhora va ser tan criticada. És ètica? Està moralment bé?
La primera impressió d'aquesta imatge és que no és gens ètica perquè va esperar a fer la foto en canvi de salvar la criatura o espantar el voltor. Però si raonem, es considera que no està tan malament, el que pretenia Carter és promoure aquesta imatge a Occident perquè coneguessin la situació precària que estaven vivint allà i que fossin conscients. Aquesta imatge és una crítica social, d'aquell any 1993.
I si que és ètica. Perquè Carter segueix la seva ètica professional per informar i ha de fer aquesta feina perquè la resta de gent s'assabenti.
La gent jutja tot allò que no és ètic, però la pregunta és: On està l'ètica aquí a Espanya? A Barcelona mateix? Si la gent, no es para quan ha caigut una persona o tampoc ajuda a algú que li han robat, o l'estan fent mal. Com el cas d'aquella noia en un tren que l'estaven forçant i la gent del voltant només va seguir caminant.
I a continuació us poso tres paràgraf d'un bloc que he trobat, que poden donar molt a pensar, i que estic molt acord amb aquesta persona.
"En fin, ¿qué otra cosa pudo haber hecho Carter por la niña? ¿Espantar al buitre? Al parecer, lo hizo, aunque los buitres (los hay a montones) habrían vuelto de todos modos. ¿Llevarla consigo? Bien, ¿adónde?, porque parece que nuestra conciencia acomplejada pretende imaginar que esa criatura yace en un páramo hacia ninguna parte. No es cierto. Esa criatura, reventada por el hambre y por las diarreas, que a los niños allí les desvencija el ano y les hace colgar una tripa larga pierna abajo, está a unos 20 metros de la puerta del poblado, junto a la empalizada de paja que rodea el feed-center y rodeada de gente que deambula a su alrededor. Nadie la ha llevado hasta allí. Simplemente, esa niña se ha sentado a defecar. Sí, maldita sea, es el estercolero de la tribu, donde todos los suyos, de generación en generación, acuden a realizar sus deposiciones. Son gente educada, al fin y al cabo, con sus normas cívicas, que no permiten que uno haga de vientre en cualquier lado. ¿Será preciso decirlo en plata? ¡Esa niña ha ido allí a cagar! Y el buitre, esa bestia cobarde que parece tan atenta, no hace sino esperar a que la niña le regale su magra ración de carroña cotidiana, como también sucede con la criatura que retrató Davilla en idéntica actitud en ese lugar demoníaco y escatológico.
No, Carter no se suicidó por un remordimiento de esa clase. Se limitó a recortar un trozo de paisaje para servírnoslo a domicilio. La expresividad fue su gran logro, pues la foto ejerce de metáfora certera de una realidad trágica y atroz de una guerra olvidada. No es ningún montaje: sucedió así y Carter sólo nos troceó y nos regaló el significante; el significado lo pusimos nosotros, espectadores occidentales, atormentados por nuestra sucia conciencia y acosados por los problemas de obesidad extensiva desde la tierna infancia. Carter no era otro predador ni el ejecutor de la niña, no, sino su único redentor. La redimió y esparció la culpa al mundo, para que volviésemos los ojos por un segundo hacia la tragedia de Sudán y ayudásemos a esas criaturas a llevar su cruz olvidada. Carter no logró salvarla, pero es que eso ya (a unos más que a otros, desde luego) nos correspondería a todos.
Tres meses después de la muerte de su amigo Oosterbroek, a finales de julio de 1994, Carter recogió su Pulitzer y el día 27, a la vuelta, anotó en un papel que dejó en el asiento del copiloto: «He llegado a un punto en que el sufrimiento de la vida anula la alegría… Estoy perseguido por recuerdos vívidos de muertos, de cadáveres, rabia y dolor. Y estoy perseguido por la pérdida de mi amigo Ken…». El dióxido de carbono de su vieja furgoneta puso el resto, pero no sabemos hasta cuándo los opinadores y moralistas seguirán haciéndole pagar a Carter que nos diese ese aldabonazo y ese susto en la conciencia. De todos modos, los niños y los buitres seguirán estando allí. Aunque Carter ya no esté para retratarlo."
Si voleu saber realment més d'aquest fotògraf i el que li va passar després d'aquesta imatge podeu consultar aquesta pàgina, que sembla força interessant: http://helektron.com/la-verdadera-historia-del-premio-pulitzer-que-gano-kevin-carter/
Per concloure, crec que el que hem de fer és aprendre a degradar i a ser més crític, ja que el excés d'informació actualment et fa immune.
