Aquest és l’últim llibre que hem llegit aquest any a seminari de pràcticum: M’agrada la família que m’ha tocat. El llibre parla de l’educació dels fills en les situacions més quotidianes organitzat en 12 capítols: “Per què és tan important l’autonomia?”, “Conductes agressives. Baralles i conflictes”, “Les pors de nit i de dia”, “El dia a dia”, “Educar les emocions, el tema pendent”, etc.
Entre el text s’hi troben fragments de converses reals de nens o famílies, que exemplifiquen i, molts cops, ajuden al lector a identificar-se. És un llibre que va dirigit especialment a pares i mares, malgrat, també serveix per a tots aquells que tracten amb els infants.
Per mi la família, és un suport essencial i bàsic que necessita tota persona. Pares, mares, germans, avis... són els qui ens donen el suport emocional necessari per tenir ganes de viure i també són el model que seguim, el referent per excel·lència. Per tant, és molt important conèixer l’infant i estimar-lo. Però com diu en el llibre, estimar no és dir-ho sinó que consisteix en acceptar-lo com és; en interessar-se, observar-lo; és tenir una actituds positiva i donar alegria; és escoltar-lo, tenir empatia amb ell; respectant-lo; sense sobreprotegir-lo; posant-li límits; confiant amb ell; etc. És un llibre que emfatitza amb conflictes que pares i fills es poden trobar al dia a dia i maneres de fer per tal d’ajudar a reflexionar sobre el concepte d’infant i de l’educació en positiu i parla doncs de: premis i càstigs, límits, deixar a l’infant decidir, aprendre a gestionar les emocions, l’autonomia, el temps…
Per nosaltres, són temes que n’hem parlat molt com a mestres, però alhora també hi ha moments que se’ns oblida o se’ns és difícil, i per tant és un llibre que considero que mai l’hauria de perdre de vista com a mestre, ja que alhora també ens pot ajudar amb el treball amb les famílies.
Frases que vull destacar d’alguns capítols:
- 1- Els meus pares no m’estimen “L’afecte és motor de la vida i d’aprenentatge, dóna força per superar els reptes quotidiants i motivació per confiar i fer cas de les persones que ens estimen i confien en nosaltres. El tracte que rebem reflecteix la imatge que els altres tenen de nosaltres i repercuteix en l’autoestima, positivament o negativament; és el mirall on la criatura es veu tal com la veuen els altres.“
- 2- Jo no en sé…, jo no puc…, fes-ho tu “L’autonomia és facilitar que els petits creixin al ritme de les seves possibilitats i potenciar les seves capacitats d’autonomia és fer que incrementin les seves ocacions de satisfacció i de sentir-se bé amb ells mateixos, de sentir-se segurs i capaços”
- 3- A pensar, no “El que és important és buscar en cada moment la millor manera d’afavorir l’aprenentatge i la maduració de la criatura. Si hi ha càstigs o premis són sempre sabent on es vol anar, què es vol aconseguir.”
- 4- La meva mama m’ho deixa fer “Quan se’ns fa difícil exercir l’autoritat: convé que l’adult es conegui i identifiqui els seus sentiments i les seves inseguretats per poder buscar recursos que li permetin actuar amb convenciment i confiança en la seva capacitat d’acompanyar l’aprenentatge de les criatures.”
- 6- Això no! Però cooom?“un dels aprenentatges més complexos que les persones hem de fer és el de relacionar-nos amb els altres: aprendre a afirmar-nos en front dels altres, defensar-nos i defensar els nostres interessos i el nostre territori; aprendre a aconseguir els nostres desigs sense trepitjar els altres; dirimir les nostres diferències confrontant raonaments i no força.
- 7- Quan el veig em sento grrr… i no vull, però li pego “Podem parlar dels sentiments i emocions provocats per la gelosia, compartir-los en veu alta, explicar contes on el tema sigui la gelosia, jugar a pares i mares perquè puguin aflorar els sentiments etc... “
- 8- La nena que tenia por dels monstres “Negar l’existència del monstre és negar la por. La negació deixa a la criatura indefensa. Per contra, entrar en el seu món imaginari, enfrontar-se i fer fora el monstre, fa veure i viure a la criatura el poder de la imaginació, que la pot fer patir, però que també la pot salvar. Mostra el camí per dominar el monstre, per dominar la por.
Per tant, aquest llibre diu que l’objectiu no és sentir a l’infant, sinó d’intentar entendre’l i acceptar el que sent i aprendre a gestionar-ne les reaccions. Es tractar de què faig jo quan estic enfadat, quan tinc por, quan sento gelosia, de manera que no faci mal als altres ni a mi mateix. Per tant, sempre educant posan-t’he al lloc del infant. Sempre amb una autoritat des de l’empatia.
Carme Thió de Pol (2013): M'agrada la família que m'ha tocat. Eumo editorial. Barcelona
