"L'aprenentatge és experiència, la resta és informació" Albert Einstein

Per a Fernando Alberga, professor de secundària i expert en educació, tots els infants podrien ser Einstein si els motivessim de forma adequada.



www.drgen.com. "Anécdota de Einstein: de niño no hablaba."

FONTS: 

Entrevista a La Vanguardia:

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110927/54221476661/todos-los-ninos-pueden-ser-einstein-si-los-motivas-bien.html

Entrevista a TV2 (video) : 
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-14-05-11/1101310/

Bloc pedagogico: 
http://www.pedagogia.es/motivacion-tipos-motivar/

Joc del dimecres: 
http://intercentres.cult.gva.es/cefire/46401840/infantil/descarregues/compartim/joc_dimecres.pdf

A Einstein el van diagnosticar com a fracàs escolar però va canviar gràcies a la motivació i un mètode concret. Va ser alumne d'un professor que va fer que per primera vegada sentís que el valoraven i que creien en ell. Va sentir afecte!

Per motivar un infant aquest ha de sentir que confies en ell; una simple mirada aprovatòria d'un professor estimularà a l'alumne. Només educa qui estima algú.

Segons Fernando Alberga, el problema de l'escola és que posa el focus en la sanció, fomenta la por a l'error quan l'hauria de posar en l'encert i la creativitat. Aquest professor de secundària dedicaria l'educació primària a aprendre a llegir i escriure bé, perquè no aprens coses perquè ets intel·ligent sinó que aprendre coses et fa intel·ligent. Ser intel·ligent et farà feliç, perquè la intel·ligència fa que puguis resoldre problemes i el problema més difícil és ser feliç.

Res no estimula més un alumne o un fill o filla que l'afecte. Somriu i exigeix, perquè si l'infant detecta que hi confies voldrà superar-se. Ensenya'ls a superar obstacles i estima'ls de veritat, sense esperar res a canvi.

La pedagoga Cristina Conde Martín el 2007 ja va fer un estudi sobre la motivació. El que diu Conde té algunes similituds amb Fernando Alberga. Per a ella la motivació és la causa que explica determinada conducta i sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d’una manera o d’una altra, o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu.

Durant el seu estudi, Conde explica alguns factors que hem de tenir en compte per saber com motivar un alumne. Per exemple: plantejar activitats de forma lògica i ordenada, proposar activitats que utilitzin diferents capacitats per la resolució, considerar els errors com a nous moments d’aprenentatge i com a moments enriquidors, fomentar comunicació entre l'alumnat i plantejar activitats diferents i didàctiques però adquirides de situacions pròximes i properes pels alumnes.  

També he trobat un document de la mestra Rosa López Alemany que proposa el joc per fer aprendre els nens. Einstein mai va memoritzar sinó que va aprendre a partir del joc. Rosa López proposa el joc com a aprenentatge. El joc del dimecres, on cada dimecres a la classe de P3 cada infant s'emporat un joc de l'aula i l'ha de tornar el dilluns següent. Jocs fets per la mestra o per pares i mares que poden ser, per exemple: puzles, jocs manipulatius, llibres, etc. Rosa López vol demostrar que mitjançant el joc un infant pot aprendre tots els continguts curriculars, tots els conceptes del nivell de l’infant i al mateix temps fer de l'alumnat uns infants plens, equilibrats i feliços.

Els objectius que es volen aconseguir mitjançant aquest mètode d’ensenyament-aprenentatge són:

• Donar valor al joc i produir un canvi en la forma d’entendre’l i considerar-lo, perquè per ells el joc és tan important o més important que les fitxes descontextualitzades i llibres.
• Integrar els continguts curriculars de l’edat en els jocs, atenent totes les àrees, a més a més d’aspectes com l’educació emocional i afectiva o l'aprendre a pensar, perquè d’aquesta forma pot complir la màxima “aprendre és disfrutar”.
• Realitzar jocs que atenguin totes les dimensions de la persona.
• Aprendre de forma lúdica, motivadora on l'interès cap a l’activitat farà que l’assimilació dels conceptes es realitzi amb gust i plaer, aconseguint un aprenentatge significatiu, funcional, personal i lúdic.
• Potenciar la relació família i escola.
• I, sobretot, aconseguir el màxim nivell de cada infant, partint d’allò que sap i anant construint, potenciant i deixant créixer tant els qui van més avançats al temps com atenent les necessitats dels qui tenen un ritme més lent i els costa més.