Vull jugar

A seminari ens han recomanat un llibre per llegir i treballar-hi. És un llibre de Mari Carmen Díez Navarro que és titula: Les arracades de la mestra. O com pensa una mestra en els infants, les escoles, les famílies i la societat d'avui.
Parla sobre la seva realitat quotidiana, preocupacions sobre la criança actual, reflexions, tendreses... A través de tot el que escriu es pot veure una síntesi de la seva manera d'entendre la criança, els vincles que considera saludables en l'àmbit educatiu, l'essència de les criatures petites, ...

"Vull jugar" és un apartat del primer capítol titulat Els infants d'avui. 

El joc darrerament està molt desprestigiat i substituït per altres tasques que poden semblar més importants, com aprendre anglès, ... Perquè avui en dia la gent té moltes preses perquè els infants aprenguin molt i aviat, perquè siguin grans abans d'hora, perquè siguin autònoms. Darrerament el joc s'està considerant una pèrdua de temps.   

Però el joc estimula la intel·ligència, les capacitats motrius, el llenguatge, els processos de simbolització, la creativitat i les relacions. Els infants aprenen jugant.  Les criatures continuen jugant, malgrat tot, i quan juguen gaudeixen, s'embolcallen en el seu mon fantàstic i entren en el món de l'aprenentatge des d'una situació de plaer i no d'obligacions o d'exigències. Jugar és un dels indicadors més clars de normalitat i salut en l'infant. 

"És a través del joc com es va estructurant el psiquisme de l'infant. Una bona manera de veure en quin moment de desenvolupament està la criatura és veure quins jocs realitza, perquè a partir del que aparenta ser un simple i plàcid jugar, el nen  o la nena està elaborant coses molt importants. A través del joc la criatura va resolent les situacions que ha viscut i que la sobrepassen emocionalment, així pot elaborar i assimilar, per exemple, les pors, les impressions fortes i altres esdeveniments. El el seu llibre Cómo es, cómo se siente y cómo actúa el niño de la primera infancia,  la psicòloga Libertad Orazi diu: "El joc és un espai per curar ferides".

La principal reflexió de Ma. Carmen Díez és: "Si cerquem llocs de salut, equilibri i alegria per als nostres infants, mirem-ne els jocs amb bons ulls, perquè no són quelcom banal per a ells, sinó quelcom que té realment molta importància. Els ajuda a ser sans, a estar alegres, a ser sociables i els atorga el lloc que veritablement els correspon: el de ser nens."

Mari Carmen Díez Navarro (2011): Les arrecades de la mestra. GRAÓ Barcelona.